Característiques
Llegendes de dracs
El drac a la narrativa
Sant Jordi i el drac
El drac a l'arquitectura
El drac a la festa
El bestiari fantàstic
La víbria
Serps i serpents
El basilisc
L'alicorn
El griu
Bèsties reals amb atributs fabulosos
.
De llegendes de dracs, n'hi ha moltes i en moltes cultures. Aquí us en proposem un tast d'algunes de casa nostra:
El drac de Sant Llorenç de Munt
Segons la tradició, el drac de la muntanya de Sant Llorenç de Munt fou portat pels moros quan era molt petit. El tenien en una cova i l'alimentaven amb dotzenes de bous, moltons, cavalls i altre bestiar gros, als quals trencaven les cames perquè no poguessin fugir. Quan els moros se n'anaren, el drac, sol i gran com s'havia fet, sortí de la cova, causant mil estralls per la contrada. Tan aviat caminava com amb un vol se n'anava a gran distància o es tirava pels rius a nedar. Tots els elements li eren favorables i ningú no el podia combatre ni aturar. Els habitants d'aquell paratge recorreren al comte de Barcelona, que envià els seus millors cavallers a lluitar contra la fera. Aquests fracassaren i, finalment, fou el mateix comte qui s'enfrontà al drac.
S'explica que el comte féu bastir una mena de gàbia, tota eriçada d'espases i llances, i es col·locà al seu interior. El drac , en veure'l, s'hi llençà al damunt i quedà mig ferit per les punxades del giny. Aleshores, el comte s'hi encarà i, quan la bèstia volgué agafar el vol, se li aferrà per una pota. Ben agafat, no parava d'anar clavant-li pregones llançades al mig del cos. La bestiassa s'anà dessagnant i perdent força, fins a caure a terra, on el comte la rematà.
El drac de Banyoles
Fa molts, molts anys, el drac de l'estany de Banyoles causava grans estralls i devorava tots els viatgers que sortien de la ciutat de Girona cap aquell indret. Cavallers esforçats lluitaren contra ell, però cap no aconseguí ni ferir-lo, ja que tenia el cos cobert d'escata aspra i gruixuda. Quan Carlemany conquerí Girona, envià un estol dels seus més braus soldats per abatre el monstre banyolí. Aquests s'hi veieren impotents. Retornaren a la ciutat i confessaren al gran rei la seva impotència per lluitar contra fera tan gran. Aleshores el mateix Carlemany en persona, revestit de totes les seves armes, anà a encarar-se amb la bestiassa, però tot i el seu gran coratge no obtingué millor èxit que els seus cavallers, enviats primerament. Finalment, el drac fou derrotat per un sant home –hom diu que sant Emeri– que, després d'oracions, dejunis i penitències, es presentà a la fera, que, a la seva vista, s'amanyagà fins al punt de deixar acostar el sant, que la tocà amb les mans, la lligà i la conduí, com un anyell manyac, cap als soldats, que aleshores la mataren fàcilment.
La llegenda del drac de Na Coca
Una de les llegendes més conegudes de la ciutat de Palma és la del drac de na Coca. Es tracta d'un cocodril que visqué en els carrers de Ciutat en el segle XVII, entre el barri del Call i la Portella. Tot i que pot semblar increïble, hom creu que el cocodril arribà en algun vaixell essent una cria i, un cop a la ciutat, s'instal·la en el laberint del clavegueram del lloc. La gent pensava que era un ésser monstruós. Segons testimonis de l'època, sortia de nit a la caça de víctimes amb què alimentar-se, gats i rates al començament. Però el problema començà quan la seva gana s'adreçà cap als nens que eren indefensos en llurs bressols, o cap a aquell que s'arriscava a passejar pels carrers. Segons explica aquesta mateixa llegenda, la bèstia morí a mans del capità i governador d'Alcúdia Bartomeu Coc, que es trobava a la Portella de Palma una nit de 1776. El capità festejava una dama del lloc i mentre adreçava la seva mirada al balcó de la casa i endreçava paraules de galanteig a la seva aimada, entre l'obscuritat de la nit i les ombres aparegué la mala bèstia. Braument, el cavaller tragué la seva espasa i l'occí, l'arrossegà fins a la seva estimada i li ho oferí com a prova del seu amor, dient: «—Vet ací es drac, es drac de Na Coca». A partir de la feta del capità Coc, el drac rebé el nom que té ara. El drac fou embalsamat i avui es pot veure en el Museu Diocesà de Palma, on es conserva i es pot visitar.
De la llegenda d'aquest drac, en podeu escoltar la versió interpretada per Maria del Mar Bonet en el seu disc Bon viatge faci la cadernera, la lletra de la qual –de Gabriel Janer Manila, José Antonio Martín Curty i la mateixa Maria del Mar Bonet– diu així:
El drac de Na Coca
Pel carrer de Sa Portella,
quan la nit cau,
diuen que hi surt una bèstia;
valga'ns Déu, val!
S'engoleix les criatures
valga'ns Déu, val!
Les mares de Sa Portella
ploren d'espant.
Han dit que la nau
d'un vell mercader
que anava i venia
de Mallorca a Alger,
va dur d'un viatge
un ou venturer.
I va néixer el drac:
feroç carnisser.
Pel carrer de Sa Portella
valga'ns Déu, val!
les nits fan olor de por,
d'algues i sal.
Bartomeu Coc, cavaller,
jove i galant,
diuen que arriba d'Alcúdia
quan la nit cau.
De nit ve d'Alcúdia,
–galant cavaller–,
per veure la dama:
rosa de febrer.
I allà ha de combatre
enmig del carrer
fins que en queda tros
del drac carnisser.
Pel carrer de Sa Portella,
quan l'alba penja,
la pluja esborra la sang
color de menta.
