Característiques
Llegendes de dracs
El drac a la narrativa
Sant Jordi i el drac
El drac a l'arquitectura
El drac a la festa
El bestiari fantàstic
La víbria
Serps i serpents
El basilisc
L'alicorn
El griu
Bèsties reals amb atributs fabulosos
És una de les bèsties més misterioses i poc conegudes. Segons la creença més estesa, neix de l'ou d'un gall de set anys, incubat per un gripau o colgat dins d'un femer. El poble creu que els galls, en determinades condicions, poden pondre ous, que solen ser més petits que els de les gallines i d'un color de closca diferent, verds, vermells o blaus. Si un ou d'aquests es tira al foc, probablement en sortirà un basilisc.
En la seva forma més comuna té, doncs, el cap, el coll i el pit com els d'un gall i la resta del cos com el d'una serp, amb urpes. Té uns colors vius, amb reflexos argentats. Les seves representacions són, però, sempre aproximades ja que mata amb la mirada i això no afavoreix que hom pugui aturar-se massa a estudiar-lo. És considerat el rei de tots els rèptils, l'encarnació del mateix diable.
Alguns descriuen el basilisc com una bestiola menuda, que viu pels sepulcres i en els llocs on hi ha enterrats tresors i coses de gran valor, especialment or, amb la missió de guardar aquestes riqueses i privar que ningú les robi. Segons aquesta creença, el basilisc neix del baf de l'or que ja porta en si, el germen d'aquest ésser. Aquesta mena de basilisc és una mena de serpeta, no massa llarga. O potser una mena de sargantana amb rostre humà.
Més grans o més petits, de la mena d'espècie que siguin, els basiliscs comparteixen com a característica comuna el fet de matar amb la mirada, com hem apuntat enjondre. Diuen que els que guarden tresors, s'amaguen entre els vestits d'un difunt o al seu damunt, restant immòbils durant segles, si s'escau. El desgraciat que obre la tomba i és albirat pel basilisc queda ferit mortalment. En canvi, si el basilisc està distret –cosa que no acostuma a passar– i la persona aconsegueix veure'l primer, llavors és el basilisc qui mor. Per enfrontar-se al basilisc cal proveir-se d'un gros vidre reflectant que protegeixi del verí de la seva mirada. Si el basilisc es veu en un mirall, cau mort.
El basilisc de Reus
Com a figura, el basilisc festiu és tan desconegut com el seu germà mític. L'única referència que es coneix a Catalunya de la sortida al carrer d'un basilisc és de l'any 1423 a Barcelona. No se sap, tanmateix, quina forma tenia. El seguici festiu reusenc compta, en l'actualitat, amb un basilisc, construït el 2007, obra de Manel Llauradó. que adopta la figura tradicional de l'híbrid entre au i rèptil.
