Característiques
Llegendes de dracs
El drac a la narrativa
Sant Jordi i el drac
El drac a l'arquitectura
El drac a la festa
El bestiari fantàstic
La víbria
Serps i serpents
El basilisc
L'alicorn
El griu
Bèsties reals amb atributs fabulosos
Àligues en una portalada del Priorat
L'àliga o àguila ha estat considerada la senyora de totes les aus i, com a tal, és la protagonista de moltes narracions i creences que la situen en l'àmbit del bestiari fantàstic. Hom creia, per exemple, que quan és vella, el seu vol es fa pesat i la vista se li enterboleix, vola cap al sol. Així es cremen les seves plomes velles i li cau el tel dels ulls que li dificultava la visió. Després, baixa fins a una font i, submergint-se a l'aigua tres vegades, esdevé de nou jove.
De l'àliga es diu que té una vista prodigiosa i que és l'únic animal que pot mirar directament al sol. També s'explicava que posava a prova els seus pollets aixecant el vol mentre els porta a les seves urpes i abandonant aquell que no s'hi aferrava amb prou força.
Associada pel cristianisme a la figura de l'evangelista sant Joan, hi ha qui la considera com la representació del mateix Crist, interpretant la creença sobre el seu rejoveniment després del bany ritual. Ha estat, des de molt antic, un símbol de poder –material o espiritual– en diverses cultures, o un animal que guia les persones.
Gàrgola del campanar de Sant Pere. Reus
Àliga del del casc del capità Manaies. Armats de la Sang. Reus
Àliga en un escut. Casa Rull. Reus
L'àliga és present en molts escuts, ja que és una de les peces més honorables de l’heràldica –fins i tot per davant del lleó–, i, en el passat, només eren creditors de posseir-la aquells que excel·lien en valor, generositat i ardidesa per damunt de tots els altres homes, així com també aquells que haguessin fet serveis molt notables als reis i emperadors. En la cultura popular, l'ús de l'àliga serveix per indicar la posició de poder o d'autoritat del seu portador.
L'Àliga de Reus
L’àliga, com a peça del bestiari festiu, simbolitza el poder i encarna la dignitat de la població a la qual representa. En la figura reusenca aquest caire es reflecteix tant en els atributs que porta –corona, bastó de comandament i, durant la festa major, un colom que sosté dins del bec, sense aixafar-lo– com en el seu capteniment –una dansa més solemne en la major part dels actes, excepte en moments concrets de disbauxa festiva–, o les seves funcions dins de la festa: ballar davant les autoritats, a la sortida de la Casa de la Vila, o davant de la custòdia o la imatge de sant Pere, a l'inici de les professons de Corpus i de festa major. Té el privilegi d'entrar a l'interior del santuari de Misericòrdia per dansar. L'actual àliga festiva reusenca fou recuperada el 1996. És obra de Manel Llauradó. Històricament, la ciutat havia comptat amb aquesta figura festiva des de l’any 1627 fins al 1738. Era propietat de la vila. A començaments del segle XVIII, adquirí un fort simbolisme polític ja que identificava els seguidors de la causa de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. Probablement cal cercar en aquesta significació la causa de la seva marginació de la festa i posterior desaparició.
Àligues de ferro forjat. Arcs de balcó en casesdel carrer i la plaça de Sant Francesc (1787),
del carrer de Sant Joan idel raval de Sant Pere (1897). Reus
Durant tot segle XVIII, després del triomf de Felip V, s'explica que algunes reusencs, fidels a la causa austracista, optaren per decorar el seu balcons amb àligues de ferro forjat. Encara avui podem observar, en alguna balconada, aquestes figures, així com altres de factura més recent. També se'n conserven alguns exemplars al Museu d'Art i Història de la ciutat.
