La balena

El drac

Característiques
Llegendes de dracs
El drac a la narrativa
Sant Jordi i el drac
El drac a l'arquitectura
El drac a la festa

El bestiari fantàstic

La víbria
Serps i serpents
El basilisc
L'alicorn
El griu

Bèsties reals amb atributs fabulosos

El lleó
El cigne
La balena
L'àliga
Altres bèsties

Peixos. Font pública. Peixateries Velles (Reus)

En temps passats, la creença en grans monstres marins que atacaven els vaixells, ofegaven i devoraven els seus tripulants era molt comuna. Alguns adoptaven, en l'imaginari popular, la figura de cefalòpodes gegantins amb llargs i gruixuts tentacles. Altres eren grans peixos ferotges. Els cetacis, com a animals marins més corpulents que existeixen, eren sovint associats a aquests éssers fantàstics. En l'edat mitjana, l'aparició de balenes era un signe de mal averany. De fet, el nom de balena –malgrat l'animal sigui un mamífer– designava diferents espècies de peixos monstruosos.

La balena, doncs, era considerada el peix més gran que vivia a la mar, un gran monstre amb dos atributs. El primer, que quan tenia gana, obria la boca –que és molt gran– i d'ella sortia una olor dolcíssima. Aleshores, tots els peixos petits s'hi apropaven i els engolia, però els peixos grans i adults es mantenien allunyats d'ella.

El segon era la creença que aquesta agafava sorra del fons marí i se la posava a l'esquena. Després s'alçava sobre el mar i restava immòbil. De vegades, tant de temps, que hi creixen herbes i arbusts. Els navegants que la veien, es creien que era una illa i s'hi apropaven a descansar, fer-hi foc i coure el menjar. Aleshores, en notar l'escalfor del foc, la balena s'enfonsava ràpidament i, si podia, els ofegava a tots.

Peix. Trucador de porta. Plaça del Castell (Reus)