Característiques
Llegendes de dracs
El drac a la narrativa
Sant Jordi i el drac
El drac a l'arquitectura
El drac a la festa

El bestiari fantàstic

La víbria
Serps i serpents
El basilisc
L'alicorn
El griu

Bèsties reals amb atributs fabulosos

El lleó
El cigne
La balena
L'àliga
Altres bèsties

Aquí teniu alguns exemples de narracions llegendàries sobre dracs de diversos països:

El drac d'Etiòpia

Temps era temps, regnaven a Etiòpia el rei Cefeu i la reina Cassiopea, que es tenia per més bella que totes les Nereides. Geloses, les filles del mar demanaren al déu Posidó que les vengés d'aital insult, i aquest hi envià un drac que destruïa els cultius i devorava les joves etíops. Aterrits, els habitants d'aquelles terres consultaren l'oracle d'Amó, que predigué que el drac només s'amansiria si li lliuraven la bella Andròmeda, filla dels reis. Cefeu i Cassiopea es resistien a lliurar-la com a víctima expiatòria, però davant la pressió dels etíops, acabaren per consentir el seu sacrifici i els soldats encadenaren la jove en una roca solitària enmig de la mar, on el monstre tenia el seu catau.
Plorant i lamentant-se, els pares de la princesa esperaven a la costa els esdeveniments. S'esdevingué que passà per aquell lloc el jove Perseu, fill de Zeus, sobre el cavall alat Pegàs. En veure la tristor i l'angoixa en què estaven, l'heroi, que acabava d'occir l'espantosa Medusa, s'aturà per preguntar què succeïa.
Els reis li explicaren, entre sanglots, el fet.

«—Ara només podem esperar que surti el drac i la devori —es lamentaren—. Si algú pogués salvar la nostra filla, seria hereu de la nostra gratitud, la mà d'Andròmeda i el tron d'Etiòpia.»

Perseu trobà molt avantatjós el tracte, ja que era del tot evident la bellesa de la jove encadenada i sabia que el regne dels etíops era ric i pròsper.
Es cobrí, doncs, amb el casc màgic de la invisibilitat que li lliurà Plutó, déu dels inferns, abraçà l'escut brillant regal de la deessa Atena, divinitats amb qui tenia parentiu, i amb l'espasa de diamant que li deixés el déu Mercuri arremeté contra la fera.
Com que el casc feia invisible Perseu, el monstre no es podia defensar, i Andròmeda tampoc podia conèixer qui pretenia de rescatar-la. El semidéu anà retrinxant la carn del drac, fins a arribar al seu cor, i li ho arrancà. Suara, es tragué el casc i es mostrà a la bella princesa. Després de tallar d'un sol cop les cadenes que l'empresonaven a la roca, muntà la jove sobre el seu corser i s'adreçà a palau.
En arribar a la casa reial, nogensmenys, els esperava una sorpresa desagradable: al front dels seus guerrers, Fineu, antic promès d'Andròmeda, la reclamava com a esposa. Perseu, gens disposat a perdre la seva ben guanyada recompensa, tragué d'una bossa el cap de la Medusa, l'ensenyà als seus enemics i els convertí en pedres. Així pogué casar-se sense oposició amb la bella Andròmeda i tingueren diversos fills. D'aquest matrimoni naixeria Alcmena, qui fou mare del poderós Hèracles.