Característiques
Llegendes de dracs
El drac a la narrativa
Sant Jordi i el drac
El drac a l'arquitectura
El drac a la festa
El bestiari fantàstic
La víbria
Serps i serpents
El basilisc
L'alicorn
El griu
Bèsties reals amb atributs fabulosos
El drac Badalot de l'Arboç (Baix Penedès)
El drac és la figura que, sens dubte, sovinteja més en el bestiari de les festes majors catalanes. N'hi ha de molt diverses formes, més grans o més petits, amb un o més caps, portats per una sola persona –els més antics– o per dues o més. Molts tenen nom propi i es vinculen a llegendes locals, antigues o de nova creació. Són, com correspon al personatge, bèsties de foc i participen, junt amb els diables, a les cercaviles i correfocs emprant la pirotècnia.
La llista de dracs existents a Catalunya és prou llarga. Us en podeu fer una idea consultant les pàgines de l'Agrupació de Bestiari de Catalunya. Entre els més antics, hem d'esmentar els de Vilafranca del Penedès, Solsona, la Bisbal d'Empordà o Olot. En els darrers anys són nombroses les poblacions que han incorporat el drac a les seves festes.
El drac de Vilafranca
Precisament fou el drac de Vilafranca del Penedès el que inspirà una de les bèsties festives més curioses de la història: el drac dels frares del convent de Sant Francesc de Reus, al segle XIX. A la nostra ciutat, com en altres indrets, acabada la guerra del Francès, s'obrí un període de forta conflictivitat política, d'enfrontaments –a cops violents– entre progressistes i conservadors, motiu de successives guerres entre liberals i absolutistes. A partir de 1823, el govern restà a mans dels absolutistes i en aquest moment fou quan els franciscans construïren un drac, segons el model de Vilafranca, d'on provenia un dels frares. Feren una professó festiva amb el drac, aturant-se davant les cases dels liberals i engegant coets i carretilles a les seves portes. Per això, aquest drac tingué curta vida, fins al 1833, amb el canvi de govern. El 1834 els liberals feren un altre drac a imitació del primer i el cremaren al mig del Mercadal per Carnaval. El drac original deuria cremar amb el convent, el 1835. Aquesta és, doncs, la història de dos dracs reusencs, de curta vida i amb una forta significació política.
El drac de Reus actuant al Mercadal, el 29 de juny
El drac que surt en l'actualitat per les festes majors, i que podeu veure al carrer per Sant Jordi, no té res a veure amb aquell drac dels franciscans. El féu construir el Ball de Diables de Reus, el 1992, i és obra d'Albert Macaya. És un drac de color verd, d'un sol cap, amb ales, una filera d'escates a l'esquena i una cua cargolada i acabada en punxa. Té quatre potes que li cresqueren el 1996 i un germà petit. És portat per una sola persona i el seu ball s'acompanya per una tonada pròpia, obra de Rubén Valdepeñas, interpretada per una cobla de ministrers. Des de l'any 1994 forma part del seguici de festa major. Balla en solitari al mig de la plaça el migdia de Sant Pere i obrint la carretillada del Ball de Diables al vespre. També ho fa davant el santuari de Misericòrdia, el 25 de setembre. A més, participa en la cercavila de foc de Sant Joan i en el correfoc de Misericòrdia, a més de fer nombroses sortides fora vila.
Els dracs reusencs, per Sant Jordi (2007)
