Era creença comuna que la nit de Tots Sants les
ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien
viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda
de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora.
Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre
lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura
i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema
de terror basats en la idea del retorn dels difunts.
Sense afirmar que no existís aquest caràcter
terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment
els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una
mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi
havia alguns moments de l'any en què els esperits podrien ser perillosos,
hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.
Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara
en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions
com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc
buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè
passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons,
convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.
|
Hi ha força costums relacionats amb el foc i les
ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre
el foc de la llar perquè s'escalfin, encendre espelmes o llums d'oli
-a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts...
Es creu que les ànimes que són al purgatori
retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars,
van directes al cel, i si no, han de continuar penant.
Hem pogut constatar la pervivència a l'actualitat
d'alguns d'aquests costums, sempre a nivell familiar. El que sembla haver
desaparegut és el costum d'encendre col.lectives als pobles de muntanya,
fogueres que servien també per fer la castanyada.
Altres creences afecten directament als infants. Així,
en fer la castanyada, es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes
perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes,
aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els
nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit -que
l'endemà trobaven canviada per un panallet- o al plat de servir-les.
En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó
de l'escala de la casa o pels racons i d'altres resaven un parenostre en
menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se'ls enduguessin.
|
LES CREENCES