El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el
2 de novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats,
a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior. Aquest és
un costum fonalment urbà, doncs en molts pobles, fins no fa tants
anys, els cementiris eren al mateix costat de l'església i la gent
hi passava cada dia. Aquest és un fet constatable a l'actualitat
a les poblacions de muntanya.
Les visites al cementiri tenien un caire més ampli
que l'anar a visitar les tombes familiars: la gent es passejava pel cementiri
-o d'un cementiri a un altre, com a Barcelona, on n´hi ha més
d'un- com qui va a donar el tomb per un parc. S'observaven les tombes i
els mausoleus, els guarniments que hi havia en cada una... La posició
social de les diferents persones o famílies no deixava, doncs, de
quedar reflectida fins i tot després de la mort. Encara avui, molta
gent es dedica, en aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només
als parents més propers, sinó a familiars més llunyans,
amics o coneguts traspassats recentment. La visita al cementiri constitueix,
ara per ara, un dels pocs signes col.lectius de record dels difunts a la
nostra societat.
|
Tradicionalment s'ha considerat la mort com un fet quotidià,
inevitable i lògic en la mesura que forma part del cicle natural
que afecta persones, animals i plantes. La mort és llei de vida,
afirma la dita popular. I en la concepció cíclica del temps
i de l'existència que tenien les societats tradicionals, la mort
era acceptada com un fet absolutament normal. La mort temuda era la imprevista:
les desgràcies, la mort d'un jove, els mals dolents, les epidèmies,
que trencaven el cicle natural en què els fills enterren els pares.
La concepció de la idea de la mort ha canviat força
en la nostra societat, i fins i tot la forma de morir. És ben diferent
morir a la casa pròpia, envoltat dels familiars, que a un hospital.
La mort natural -avis, familiars vells...- és amagada o dissimulada
als nens. En canvi, les imatges de la guerra o dels accidents es repeteixen
constantment als mitjans de comunicació. La mort adquireix així
un caire catastròfic i terrible, com mai l'havia tingut, que contrasta
profundament amb l'acceptació natural que es troba implícita
en els refranys, creences, pràctiques i tradicions populars referents
als difunts.
|
LES VISITES AL CEMENTIRI