|
|
|
|
|||||||||||||
|
. A Reus, la celebració de la festa de Santa Llúcia ha estat històricament vinculada a la confraria dels pagesos, que tenien la santa com a copatrona.
Estampa que encapçala el llibre d'actes de la Confraria de la Concepció, Santa Llúcia i Sant Isidre (1656-1823). AHMR, actualment conservat al Museu d'Art i Història de Reus A la ciutat la devoció a santa Llúcia és molt antiga. El 1327 ja existia una confraria sota la seva advocació, que el 1401 ja tenia un altar a l’església parroquial. El 1423 es va crear una capellania vinculada a aquest altar. Quan es va construir l'actual prioral de Sant Pere, al segle XVI, l’altar de Santa Llúcia es va ubicar al costat de l’altar major, prop de la porta de Sant Sebastià. El 1603, els pagesos es van incorporar a la Confraria de Santa Llúcia, que prengué el nom de Confraria de la Concepció i de Santa Llúcia. Fins aquell moment, els pagesos estaven junt amb els ferrers en la Confraria de la Concepció i de Sant Eloi. Gràcies a la documentació que serva l’Arxiu Històric Municipal, podem conèixer l’evolució de la devoció i la festa al voltant de santa Llúcia i els pagesos, així com la vida quotidiana dels seus confrares, la seva organització, amb la vint-i-quatrena, o les relacions amb les altres confraries.
Representació de santa Llúcia i sant Isidre al Llibre de la Confraria dels Pagesos de la vila de Reus (1785). AHMR, actualment conservat al Museu d'Art i Història de Reus A partir de 1624, els pagesos veneraven també sant Isidre, i des de 1657, com a mínim, la confraria s'anomena de Sant Isidre i Santa Llúcia. No hem de creure, però, que, amb l'arribada del sant foraster, la devoció a santa Llúcia va restar en un segon terme. Ho demostren, per exemple, les indulgències atorgades el 1720 pel papa Climent XI a aquells que el dia de la santa preguessin davant l’altar reusenc. Els pagesos celebraven per Santa Llúcia una de les seves tres festes patronals. Les altres dues eren les dedicades a sant Isidre i a la Puríssima Concepció. A finals del segle XVII, aquesta festa constava d'“ofici, sermó, cantúria, cobla y tirar masclas, y profesó, y lo demés acostumat”. És a dir, que per Santa Llúcia es feien els parlaments per a la renovació dels càrrecs de la confraria, diada en què, a més d’ofici, amb sermó, música i cants, hi havia professó, es tirava una tronada, es repartia pa beneït a la sortida de missa i a la casa de la confraria es feia una col·lació on es repartien ametlles ensucrades i avellanes torrades. Al tard, s’encenien les teieres per enllumenar la festa, actuava una cobla de ministrils i, probablment, hi havia ball. La festa s’havia anunciat amb el toc de les campanes i amb crida pública al so de les trompetes. Però l’acte més característic –malgrat que al segle XVII no fos exclusiu d’aquesta confraria– i que ha arribat fins avui, és el de la rifa d’un parell de culleres d’argent. La documentació que guarda l’Arxiu Municipal ho permet constatar l’any 1696. |
.
"Dich jo baix firmat que tinch rebut de Domingo Badia y de Jaume Amorós, procuradós de la confraria dels pagesos de Reus la quantitat de tres lliuras vuit sous y ditas són per dos culleras de plata los e venudas per traurer a llista lo dia de Sta Llúcia..." (rebut datat el 2 de desembre de 1696. AHMR. Pagesos. Rebuts i albarans, 1694-1697) Cal recordar, a més, que la confraria tenia, entre els segles XVIII i XIX, una colla de ball de valencians, manifestació festiva en què els balladors fan diverses figures, al so de les castanyoles o trenant uns mocadors, per acabar amb la construcció d'una torre humana. Els antics gremis o confraries d'ofici van desaparèixer al segon terç del segle XIX. La dels pagesos es va convertir en la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, una societat d’ajuda mútua que mantenia, però, els components devocionals i festius. L'entitat ha arribat fins al present, ara amb una seu renovada després de l'esfondrament de l'edifici del segle XVII. La santa dóna nom a l'esbart dansaire –que als anys noranta del segle XX va recuperar durant un temps el ball de valencians– i la colla de bastoners. A l'aixopluc de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia va nèixer, el 1989, el Concert de Grallers de Santa Llúcia, organitzat per la colla Ganxets, grallers del Baix Camp, formada per músics vinculats a la recerca i a la pedagogia de l'instrument. Aquesta és, sens dubte, l'activitat més característica de la celebració actual de la festa a la ciutat. El concert té lloc el cap de setmana proper al 13 de desembre. També es programes cercaviles pels carrers del nucli antic. Cada any es sol dedicar a una manifestació de la cultura popular i tradicional catalana i s'acompanya d'una programació d'actes culturals com debats o presentacions de llibres. En els últims anys s'ha iniciat la publicació d'una col·lecció de postals.
Cartell de l'edició 2007 del Concert de grallers En els darrers anys, les fires nadalenques de guarniments i figures de pessebre de producció industrial, han proliferat arreu del país. Aquest també és el cas de Reus. Se sol celebrar a la plaça Mercadal.
|
|||||||||||||
|
|
. |
|
||||||||||||
|
ENTRADA || SANTA LLÚCIA || DITES || LLEGENDA || GOIGS || FIRES I FESTES MAJORS || NIT DE STA. LLÚCIA ||
|
|
.
|
