.

La seva proximitat al Nadal la vincula a aquesta diada amb la celebració de fires on es poden adquirir guarniments, figuretes de pessebre i altres estris per a les diades que s'apropen. La més important i coneguda és la de Barcelona. Aquesta fira, que té més de dos-cents anys d'història –està documentada des de 1786–, s'ubica a la plaça de la Catedral, el pla de la Seu i voltants. Sol obrir el cap de setmana anterior a Santa Llúcia i tanca dos dies abans de Nadal. A la plaça i al davant de la catedral es situen habitualment les parades de productes relacionats amb el Nadal (figuretes –de fang, reïna o plàstic– i complements per fer el pessebre –cases de suro, molsa, etc.–), però hi ha també, al voltant de la catedral, moltes parades d'artesans que ofereixen tot tipus d'objectes de regal.

Antigament hi havia altres diades de fira nadalenca, per la Concepció o per Sant Tomàs. En l'actualitat, són moltes les poblacions que celebren mercats de guarniments nadalencs i figures de pessebre en aquests dies, aprofitant els ponts festius que genera la diada de la Constitució i la Mare de Déu de Desembre, o invocant la tradició de Santa Llúcia.

A l'Arboç (Baix Penedès) se celebra, des de temps medievals, una fira que fins a mitjan segle XX havia tingut un caire bàsicament agrícola i ramader. Després d'un període de decadència, la fira es recupera des del comerç local, amb parades d'artesania i actes de cultura popular, i també com a diada de les puntaires, un ofici d'arrelada tradició a la vila, amb la celebració d'una trobada que reuneix centenars de participants d'arreu de Catalunya.

També és molt antiga la de Sant Feliu de Pallerols, documentada des de 1393, com a fira de bestiar. Durant tot el dia, la Fira de Santa Llúcia exposa bestiar, maquinària i artesania. També hi ha una exhibició d’esports rurals i una gran botifarrada popular que compta amb la col·laboració de totes les entitats del poble.

Així mateix a Prats de Lluçanes es fa fira per Santa Llúcia el diumenge més proper al dia 13. Fins que es va traslladar a l'interior de la vila, cap al 1824, es feia al castell de Quer, on hi ha la capella de Santa Llúcia i on el dia 13 s'hi fa missa. Inicialment era una fira totalment ramadera, però amb el temps ha anat incorporant altres components. El dia de la fira s'amplia el mercat setmanal i s'organitza una fira d'entitats. Als afores hi ha una exposició de bestiar boví, equí, oví i aviram de les explotacions del Lluçanès i voltants. I una exposició de maquinària agrícola i de cotxes. A més, en l'actualitat té com a tret singular el ser la fira del món del ruc. A la vila hi ha l'associació “Amics dels Rucs”, que en crien exemplars, i durant la fira els mostren i n'organitzen passejades amb la canalla.

En algunes poblacions es mantenen els captiris de les llúcies o llucietes, protagonitzats per les noies. Com Sant Nicolau, aquesta és una pràctica que es vincula a l'àmbit escolar. Per exemple, a Font- Rubí (Alt Penedès). O a Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), on les nenes del CEIP Mare de Déu de Montserrat canten les Llúcies davant de l'escola i en una plaça. També se celebra a als Hostalets de Pierola, Igualada o Piera (Anoia). I a Viladecavalls (Vallès). Es tracta, en la seva majoria de celabracions impulsades des de les escoles.