La festa de Santa Llúcia

Altar de Santa Llúcia a la catedral de Siracusa

Però ja se sap que no hi ha res pitjor que un pretendent frustat, i el jove amb qui s'anava a casar, en venjança, la va denunciar com a cristiana davant les autoritats. I això, en aquells temps, li comportà la persecució i el martiri.

Com era habitual, un cop presentada davant la justícia, la van intentar convèncer d'abandonar la fe cristiana i la van amenaçar amb tortures, sense efecte. Per a Llúcia, l'amor a Jesucrist era suficient i incompatible amb estar amb qualsevol home.

Per tal de sotmetre el seu desig de puresa, la van portar a un prostíbul. Ella va respondre que encara que el seu cos fos maculat, l'ànima resta pura si no s'accepta ni es consenteix el mal. Una resposta que, segles després, admiraria sant Tomàs d'Aquino, però que la mateixa Església no ha acceptat en altres moments històrics. Fet i fet, el prefecte Pascasi la va condemnar a ser violada fins a la mort. Ella, però, restà immòbil i, malgrat els esforços que van fer uns quants homes, no van aconseguir moure-la de lloc per portar-la al lloc de perdició. Segons les versions, els soldats van intentar-ho també amb ajut d'uns bous, fracassant en l'intent. Per estovar-la, li van posar foc al voltant i li tiraven oli roent al damunt, però ni s'immutà.

Impotent, Pascasi va ordenar decapitar-la. També s'explica que li van clavar una espasa al coll i que, mentre s'anava dessagnant, convidava els presents a convertir-se a la fe cristiana. Fins i tot ho va aprofitar per predir la mort de Dioclecià i el final de les persecucions contra els cristians.

Iconografia popular de santa Llúcia

El seu martirologi no explicita, però, que li fossin arrencats els ulls. Malgrat això, la iconografia sol presentar-la amb un plat amb els ulls, a la mà, tot i que alhora conserva els seus. Algunes variants llegendàries posteriors afirmen que els ulls li foren arrencats pels seus captors abans de lliurar-la als homes que l'havien de portar al prostíbul. Malgrat tot, la màrtir hi va continuar veient. Potser tot plegat és resultat del creuament entre dues tradicions: la de santa Llúcia de Siracusa i la d'una altra Llúcia, monja dominicana. O potser la creença deriva del seu nom.

Campanya pel retorn del cos de santa Llúcia a Siracusa (2006)

Dos segles després la seva història ja era força coneguda i el papa Gregori Magne va fundar, cap al 590, dos convents femenins amb el seu nom. Segons la tradició el cos de la santa s'ha conservat intacte fins avui, després d'haver estat portar a Constantinoble cap al 1039 i retornat a Itàlia durant la quarta creuada, cap al 1204. Es troba a Venècia des del 1280 i, des del 1861, s'exposa en un sarcòfag de vidre, a l'esglèsia de Sant Jeremies i Santa Llúcia. Des del 1965 la cara de la santa és coberta per una màscara de plata.

Tanmateix, sembla que hi ha parts del cos de la santa en altres llocs. Dues esglèsies napolitanes pretenen posseir, cadascuna, una dent de la santa; la catedral de Milà, la seva cabellera; l'església de Santa Llúcia de Pàdua, un tros de costella i un floc dels seus cabells... Pretensions irreconciliables amb la dels venecians, que pretenen servar el cos íntegre de la santa. I, a Siracusa, demanen el seu retorn.


. Segons explica la seva hagiografia, santa Llúcia va néixer a la ciutat siciliana Siracusa, cap al 283, on també morí un 13 de desembre de 304. Malgrat que ella, de petita, havia fet vot de puresa i virginitat, la seva mare, Eutíquia, la volia casar amb un jove, ric hereu, que no era cristià, potser perquè la dona era vídua i pensava millorar així la seva situació econòmica. El fet és que la mare va caure malalta i, després de quatre anys sense trobar remei, Llúcia li proposà d'anar en romiatge a la tomba de santa Àgueda, a Catània, entenent que si la santa la curava, es podria interpretar que li donava suport en la decisió de no casar-se. Hi van anar i la curació fou miraculosa: la mare es va convertir també al cristianisme. Per tant, Llúcia no es va casar i els diners que tenia estalviats per al matrimoni els va repartir entre els pobres. Altar de Santa Llúcia a la catedral de Siracusa Però ja se sap que no hi ha res pitjor que un pretendent frustat, i el jove amb qui s'anava a casar, en venjança, la va denunciar com a cristiana davant les autoritats. I això, en aquells temps, li comportà la persecució i el martiri. Com era habitual, un cop presentada davant la justícia, la van intentar convèncer d'abandonar la fe cristiana i la van amenaçar amb tortures, sense efecte. Per a Llúcia, l'amor a Jesucrist era suficient i incompatible amb estar amb qualsevol home. Per tal de sotmetre el seu desig de puresa, la van portar a un prostíbul. Ella va respondre que encara que el seu cos fos maculat, l'ànima resta pura si no s'accepta ni es consenteix el mal. Una resposta que, segles després, admiraria sant Tomàs d'Aquino, però que la mateixa Església no ha acceptat en altres moments històrics. Fet i fet, el prefecte Pascasi la va condemnar a ser violada fins a la mort. Ella, però, restà immòbil i, malgrat els esforços que van fer uns quants homes, no van aconseguir moure-la de lloc per portar-la al lloc de perdició. Segons les versions, els soldats van intentar-ho també amb ajut d'uns bous, fracassant en l'intent. Per estovar-la, li van posar foc al voltant i li tiraven oli roent al damunt, però ni s'immutà. Impotent, Pascasi va ordenar decapitar-la. També s'explica que li van clavar una espasa al coll i que, mentre s'anava dessagnant, convidava els presents a convertir-se a la fe cristiana. Fins i tot ho va aprofitar per predir la mort de Dioclecià i el final de les persecucions contra els cristians.		. Iconografia popular de santa Llúcia El seu martirologi no explicita, però, que li fossin arrencats els ulls. Malgrat això, la iconografia sol presentar-la amb un plat amb els ulls, a la mà, tot i que alhora conserva els seus. Algunes variants llegendàries posteriors afirmen que els ulls li foren arrencats pels seus captors abans de lliurar-la als homes que l'havien de portar al prostíbul. Malgrat tot, la màrtir hi va continuar veient. Potser tot plegat és resultat del creuament entre dues tradicions: la de santa Llúcia de Siracusa i la d'una altra Llúcia, monja dominicana. O potser la creença deriva del seu nom. Campanya pel retorn del cos de santa Llúcia a Siracusa (2006) Dos segles després la seva història ja era força coneguda i el papa Gregori Magne va fundar, cap al 590, dos convents femenins amb el seu nom. Segons la tradició el cos de la santa s'ha conservat intacte fins avui, després d'haver estat portar a Constantinoble cap al 1039 i retornat a Itàlia durant la quarta creuada, cap al 1204. Es troba a Venècia des del 1280 i, des del 1861, s'exposa en un sarcòfag de vidre, a l'esglèsia de Sant Jeremies i Santa Llúcia. Des del 1965 la cara de la santa és coberta per una màscara de plata. Tanmateix, sembla que hi ha parts del cos de la santa en altres llocs. Dues esglèsies napolitanes pretenen posseir, cadascuna, una dent de la santa; la catedral de Milà, la seva cabellera; l'església de Santa Llúcia de Pàdua, un tros de costella i un floc dels seus cabells... Pretensions irreconciliables amb la dels venecians, que pretenen servar el cos íntegre de la santa. I, a Siracusa, demanen el seu retorn.
	.