Sovint, els molins pertanyien a la família que els treballava, la qual vivia del que pagaven els usuaris cada cop que lutilitzaven; habitualment, aquests pagaments es feien amb una part de la farina que shavia mòlt. Altres moliners no eren amos del molí on treballaven, sinó que el tenien en arrendament i havien de cedir una part dels guanys al propietari generalment el senyor feudal, que sel reservava com a privilegi o bé pagar-li un canon anual. Quan la vila era propietària dun molí, contractava un moliner que lexplotés a canvi dun cens anual. En aquest cas, la finalitat de la vila era tant obtenir un benefici econòmic com donar un servei a la població, per la qual cosa tots els aspectes relacionats amb el molí estaven força reglamentats. És per això que en poblacions com Ulldemolins conservem nombroses ordinacions municipals que prohibien, per exemple, captar aigua de les seves séquies o bé embrutar-la, i obligaven els moliners a pesar el blat i la farina amb garanties o testimonis. El 1598, la vila va ordenar que ningú anés a moldre a altres molins que no fossin els municipals.
El funcionament del molí exigia diferents feines: descarregar sacs, regular el nivell daigua que queia al càrcol, vigilar el funcionament de les moles, recollir la farina en els sacs, netejar periòdicament els conductes, reparar les moles, acomodar els animals i els carros dels usuaris... |
La major part dels usuaris els portaven el gra poc després dhaver-lo segat i batut; si estava massa humit shavia destendre a terra fins que sassequés. Esperaven que el molguessin, o bé tornaven uns dies després o, fins i tot, senduien farina que el moliner ja tenia preparada. Cal tenir en compte que sovint els moliners compraven gra per tal de proveir de farina els usuaris que no en conreaven prou per a tot lany. De vegades, la farina calia passar-la després per un sedàs per a treuren les impureses.
Els moliners estaven sotmesos al perill dinundacions i crescudes del riu, que sovint els deixaven aïllats o, fins i tot, destruïen una part de les construccions del molí. Daltra banda, la seva ubicació normalment aïllada del nucli urbà els convertia, de vegades, en escenari de llegendes |
Ulldemolins 2001 |