Rifa de panellets i confitura. Tots Sants
Reus (Baix Camp). 1 de novembre
En el marc del record dels difunts que caracteritza la festa de Tots Sants a Catalunya, la diada ha conservat a Reus components singulars. Els trets que hi destaquen són quatre: el record dels difunts i la visita als cementiris, el consum de castanyes, la rifa de confitura i les representacions teatrals.
Alguns costums, com el repic de campanes i l’ofici a l'ermita del Roser, han desaparegut. En canvi, la visita al cementiri es manté vigent. En l'àmbit domèstic, perviu la pràctica d'encendre candeles o xinxetes, sovint al davant de fotografies de familiars desapareguts.
Com en altres indrets del país, la castanyada era una festa familiar. A Reus se celebrava la nit del dia de Tots Sants. Es menjaven castanyes, confitura i panellets, i es bevia garnatxa. Després es resaven tres quartes parts del rosari en memòria dels difunts.
La celebració popular a Reus es caracteritza per les rifes que organitzen diverses entitats. És una pràctica molt arrelada, que arrenca probablement del moment en què, al segle xix, cafès, societats i pastisseries rivalitzaven per atreure el públic amb el sorteig de ramellets, lots de dolços i confitura, o figures.
Les referències a la premsa sobre aquestes rifes són molt nombroses i ens permeten constatar-ne l’evolució. Malgrat les circumstàncies, no deixen de fer-se. Fins i tot l’any 1936, malgrat la revolució, la rifa continua, en aquest cas organitzada per Socors Roig Internacional. També despés de la Guerra Civil la tradició es manté.
En el darrer mig segle, les rifes de panellets i confitura s'han celebrat sense interrupció en els locals de diferents entitats. Entre aquestes, la que compta amb una trajectòria més llarga és l'Orfeó Reusenc. A mitjan segle xx, la rifa al Palau Bofarull –aleshores, seu social del CN Reus Ploms– va gaudir d'una extraordinària popularitat. A finals de la dècada de 1970, el costum va passar per un moment crític. L'any 1979, l'1 de novembre deixà de ser festiu. Es va fer una única rifa, organitzada per l'Ajuntament, que no va arrelar. L'any 1980 Carrutxa va organitzar-ne una en el marc d’una castanyada popular a la Palma.
A partir de la dècada de 1980, la rifa de panellets i confitura pren una nova embranzida. A les entitats històriques, com l'Orfeó Reusenc i la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, se n'hi afegeixen de noves, com els Xiquets de Reus, nascuda el 1981. Altres entitats que han anat organitzant rifes –habitualment en són quatre o cinc cada any– són el Centre d'Amics de Reus, el Casal Despertaferro, els Cavallers del Sant Sepulcre de la Confraria de la Sang i diferents agrupaments escoltes. El 2009, el Centre Comercial El Pallol organitzà una rifa de confitura per a nens i nenes.
La forma de la rifa varia del segle xix al xx. En el passat, el sorteig dels lots es realitzava mitjançant l'adquisició de butlletes, però, si més no, des del segon terç dels segle xx, es tracta d'un joc d'aposta oral. Les rifes de panellets i confitura fa anys devien ser una font de finançament per a les entitats organitzadores.
Un altre component significatiu de la festa és el teatre. Com en moltes altres poblacions, una de les peces més representades ha estat el Don Juan Tenorio. L’obra de Zorrilla, publicada el 1844, té com a protagonista l’arquetip del galant hispànic, i com que els difunts tenien un paper destacat en l’argument, les representacions del Don Juan Tenorio esdevingueren costum, tradició de la festa de Tots Sants.
Ben aviat van començar a sorgir arreu paròdies i versions burlesques de l’obra de Zorrilla. A Catalunya i a les Illes, a més, fent broma amb la llengua de l’original. D'aquest tipus d’obres que fan de la barreja del català i el castellà un recurs humorístic, entre les més conegudes hi ha el Don Cuan Tanorio: drama sengriento, aspelusnante aspesmódico y harroroso an siete actos y muchos cuadros (ascribido an una cosa que perece verso, por un mencebo conacido en la República de las Letras, si es vol el títol sencer). Aquesta obra, signada per Llamp-Brochs –pseudònim del manresà Sixte Rebordosa i Comas, director de la revista satírica manresana La Llanterna–, es publicà el 1896. Va tenir una gran popularitat i es va representar arreu del país. A Reus, les representacions del Don Cuan Tanorio han arribat pràcticament fins al present de la mà del Bravium Teatre.
Esmentem finalment, com a exemple d'aquesta tradició teatral, que el 1980 sortí als carrers del nucli antic de Reus el Ball de la Mort. La peça, que es podria qualificar de ball parlat de nova creació, volia recrear les danses de la mort històriques.
En l'actualitat, les visites guiades al cementiri incorporen, entre altres propostes didàctiques, escenificacions on personatges d'època expliquen als visitants el seu moment històric o les característiques estilístiques dels mausoleus i monuments funeraris.
