El Jubileu de Siurana
Siurana (Priorat). 9 de maig
El Jubileu de Siurana se celebra cada 9 de maig i és un exemple de religiositat popular vinculada al territori. Reuneix pràctiques i rituals que es transmeten de generació en generació, generen un sentiment d'identitat i continuïtat de la comunitat i fan palesa la relació de les persones i comunitats locals amb el seu entorn natural.
En una societat tradicional mediterrània, la demanda de pluja és constant. Els espais preferits són les ermites, indrets sagrats on s'exerceixen formes de religiositat no ordinària, tant personals com col·lectives. Així, s’hi acudeix en grup, periòdicament, per reforçar el vincle entre la comunitat i la divinitat i, excepcionalment, en situacions de crisi.
Hi ha moltes professons de pregàries documentades a les ermites. Alguns rituals han desaparegut, però es conserven aplecs i romiatges anyals, bàsicament a la primavera i l'estiu. Justament a la primavera trobem festes relacionades amb la meteorologia.
El Priorat ha tingut dues advocacions de la Mare de Déu conegudes com Mare de Déu de l'Aigua, amb uns santuaris amb una gran àrea d'influència. La primera, entre els segle xiii i xvii, fou la Mare de Déu de Montsant. La segona, a partir del segle xvii i encara vigent, és Santa Maria de Siurana, venerada a l'església parroquial.
Coneixem nombrosos exemples de processons de pregàries a Santa Maria de Siurana. Per exemple, cap al 1652 la majoria dels pobles de la rodalia hi acudiren per demanar a la Mare de Déu que els alliberés de la pesta bubònica. També es coneixen pregàries per la sequera: almenys disset processons entre el 1689 i el 1817. O bé pels perills de la guerra el 1707 i el 1710, o en acció de gràcies pel final d'un altre conflicte el 1814.
El 1682, el Papa Innocenci XI instituí el primer Jubileu a Santa Maria de Siurana i el 1695 es van fer les ordinacions de la confraria. El Jubileu comportava una indulgència plenària per a tots els confrares o confraresses de Santa Maria. El Papa Gregori XVI el 1832 amplià els beneficis a tots els qui complissin els preceptes de la confraria. El 1844, es van estendre les indulgències i gràcies espirituals a tots els qui hi anessin cada 9 de maig. Durant els segles xviii i xix, Santa Maria fou, doncs, centre de devoció d'un ampli territori.
Fins al primer terç del segle xx, a l’interior del temple hi havia uns cèrcols de ferro a les parets laterals, dins dels quals es dipositaven les creus de les parròquies durant la permanència dels romeus a la població.
El Jubileu de Siurana s'ha celebrat amb total continuïtat, llevat dels temps de guerra. Durant la Guerra Civil, la imatge, una talla romànica, es portà a Tarragona i el 1940 retornà a la població. Fou robada el 1979 i, el 1980, se'n féu una reproducció.
El 1953 se celebrà una festa extraordinària per commemorar els vuit segles de la conquesta cristiana. Es pretenia aplegar la gent de les antigues parròquies sufragànies de Siurana i hi van assistir més de quatre mil persones.
L'anada al Jubileu, des dels diferents pobles, es feia a peu, en colles, amb carros i animals de bast, progressivament substituïts per vehicles de motor. Fins fa pocs anys, força gent anava amb cotxe fins a Cornudella per pujar caminant fins a Siurana.
En l'actualitat, el Jubileu se celebra cada any i conserva el sentit de devoció personal i d'obtenció d'unes gràcies espirituals. Hi participen centenars de persones. Al matí es fan les confessions i una missa solemne. Es canten els goigs de la Mare de Déu de Siurana, una peça de literatura popular de la qual es coneix una edició del 1765. A la tarda té lloc la professó eucarística, amb el Santíssim, des de l'església parroquial fins a l'antic castell. Allà es beneeixen els termes del voltant. La professó retorna tot seguit a l'església. Aquest ritual comporta la demanda d'aigua i bona collita per a totes les poblacions de la rodalia.
