Una de les celebracions de Sant Antoni més singulars a la Catalunya Nova és l'Encamisada de Falset. Actualment se celebra el dissabte i el diumenge més propers al 17 de gener, quan els falsetans es vesteixen amb la indumentària tradicional –calça curta o pantalons foscos, camisa blanca de fil, faixa, barretina i espardenyes– per sortir, amb els animals i els carros guarnits, a tombar per la vila. Es diferencia d'altres cavalcades dels Tres Tombs d'arreu de Catalunya pel rerefons llegendari i per la forma com s'organitza i es desenvolupa.
La festa ha evolucionat amb el pas del temps. Antigament era un costum de pagesos i traginers en què només participaven homes, amb atxes enceses, i animals. Més recentment, l'escassetat de cavalleries motivà la incorporació dels carros. Avui, la festa és organitzada pel Centre d'Estudis Falsetans. La desfilada s'estructura a partir de grups familiars o colles d'amics que disposen d'un carro i lloguen –o mantenen durant tot l'any– un animal per a participar-hi. Conserva, a més, altres trets específics, com el fet que siguin uns diables de foc els que encapçalen la cercavila nocturna de la vetlla.
La veu popular situa els orígens de l’Encamisada en la victòria dels falsetans sobre unes tropes que assetjaven la població un boirós dia de Sant Antoni. La versió més acceptada data els fets el 1709, en el curs de la guerra de Successió, però altres versions la situen durant la guerra del Francès. Sigui com sigui, la llegenda radica en l’habilitat dels falsetans per atacar, confonent-se entre la boira, vestits amb roba blanca de fil. Cal dir, de tota manera, que arreu de la península Ibèrica trobem altres festes amb la mateixa denominació que es vinculen a llegendes de caire militar.
Podem suposar que la festa de Sant Antoni, patró dels animals, és a Falset, com arreu, força antiga, però no sabem quan aparèixer el nom d’encamisada. Sembla que la confraria de Sant Antoni Abat ja existia el 1619 i era formada pels llauradors. De fet, sant Antoni fou el patró dels pagesos, a la Catalunya meridional, abans que altres sants, com sant Isidre, s’imposessin. Arran de la guerra del Francès, la confraria quedà paralitzada i dissolta. Es va tronar a establir canònicament el 1844, vinculada al gremi dels traginers.
A final del XIX la celebració s’ajusta al model festiu de Sant Antoni i al de les festes majors d’hivern de la zona. L'Encamisada, de la qual es comença a parlar al primer terç del xx, apareix repetidament com una manifestació típica de la festa, però dins un conjunt de costums força més ampli.
La festa pateix una davallada arran de la fil·loxera, cap al 1900, i, després d’una recuperació, torna a minvar cap al 1930. Amb la guerra de 1936-39 s’interromp, però després es recupera la benedicció dels animals i es fa una professó amb la imatge del sant. A la dècada de 1960 la celebració agafà una nova embranzida. El nom d’Encamisada esdevé el senyal identificador i ja no es parla dels Tres Tombs. Així, l’Encamisada acaba sent en el referent de la festa.
En l'actualitat és una llegenda laica que justifica la continuïtat d’una festa inicialment religiosa: una fórmula que integra totes les sensibilitats i que s'embolcalla d'identitat local. Falset és Falset perquè celebra l'Encamisada.
Avui, l’Encamisada comença el dissabte al migdia amb un repic de campanes. A la nit, els participants desfilen cap a l’església, encapçalats pels portadors del penó i els seus acompanyants. En l'actualitat, ho fan els quintos de l'any. El ball de diables obre la comitiva.
El diumenge al matí es beneeixen els animals a la plaça de l’Església, on arriben carruatges i cavalleries. Després de la missa es balla la jota i, a l’exterior, els diables venen el panets de Sant Antoni, un recurs per a finançar la festa. Tot seguit, cavalleries i carruatges continuen desfilant. Els actes finalitzaven amb la pujada de la imatge del sant a l’ermita de Sant Gregori.