Moviments d'Església, antifranquisme i cultura popular

Des de Carrutxa i l'Arxiu de Reus, en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, us proposem un nou cicle d'activitats sobre la memòria històrica de la lluita antifranquista, a començaments d'aquest mes de juny, tot coincidint amb els seixanta anys de l'últim gran Aplec de Paretdelgada a la Selva del Camp, el 13 de juny de 1964.

Amb aquestes activitats ens volem apropar al coneixement dels moviments d'oposició a la dictadura, a redós de l'Església, en les vessants social i nacional, així com al paper de les manifestacions de cultura popular com a component de la resistència al franquisme.

Dimarts 4 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus
Els capellans obrers. Antifranquisme i Església
Conversa entre Neus Baena i Jaume Fernàndez

Les esperances de canvi i renovació del Concili Vaticà II (1962-1965) i el panorama estatal i internacional de profundes transformacions, a la dècada dels anys seixanta, van configurar una nova generació de seminaristes, joves sacerdots i laics que ja no va estar influenciada per les conseqüències directes i tràgiques de la Guerra Civil espanyola. Aquests catòlics es van desmarcar del nacionalcatolicisme oficial, van començar a mostrar inquietuds socials, van denunciar la repressió sistemàtica de l’Estat i van actuar, des de diferents àmbits, a favor de les llibertats, dels drets de tot tipus, de la justícia social i de la promoció de la classe obrera.

En aquesta xerrada conjunta entre Neus Baena i Jaume Fernàndez, que fou sacerdot obrer de Reus, es parlarà sobre els sacerdots i religiosos obrers de Reus i Tarragona, els militants de l’apostolat seglar, altres capellans que van defensar diferents compromisos socials, culturals, nacionals o artístics, i les missioneres seculars de l’Institut de Missioneres Seculars de Tarragona. S’analitzarà la xarxa relacional humana i de solidaritat que van teixir aquests grups i també la repressió que van patir per part de l’Estat franquista, sobretot per la seva cobertura a l’oposició antifranquista en la clandestinitat, però també per la seva participació a manifestacions, protestes i vagues de fàbrica i per la seva implicació en l’associacionisme veïnal als barris obrers de la perifèria de Reus i Tarragona.

Neus Baena Gallardo (Mataró, 1984) és Doctora en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2023). Autora d'un llibre sobre la Història de les dones de Constantí al segle XX (2010), i Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Món obrer, Església de base i antifranquisme a Tarragona (1951-1977), publicat aquest 2024.

Dimarts 11 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus
Conferència de Salvador Palomar,
Contra la pau de Franco. L'Aplec de Paretdelgada de la Selva del Camp del 1964

 L'Aplec de Paretdelgada de 1964 fou la última edició d'una trobada massiva que aplegà, des de 1959, milers de persones en un espai de llibertat a l'entorn  de la música de cobla i la sardana, els castells, la difusió de llibres i discos en català, en una reivindicació explícita de la llengua i els Països Catalans, amb el component destacat dels concursos literaris i musicals, i els concerts on van ser presents la majoria de cantautors del moviment de la Nova Cançó. Un aplec organitzat pel grup selvatà Germanor, amb el suport de la parròquia, i la col·laboració significativa, des de  de persones vinculades a la represa cultural

El 1964, la inauguració d'un monument a la Pau «entre tots els pobles fonamentada sobre la veritat, la justícia, l'amor i la llibertat», en homenatge al papa Joan XXIII, confrontada a la commemoració dels «25 años de paz» franquista, topà frontalment amb la jerarquia eclesiàstica tarragonina. El tall del fil que deixà sense so el parlament del cardenal Benjamín de Arriba y Castro és només l'anècdota més coneguda d'un conflicte que comportà la repressió contra els promotors i, en definitiva, la prohibició de l'Aplec.

A partir del testimoni de diverses persones —sobretot, a partir de les converses amb lsidre Fonts— i la recerca documental i d'hemeroteca volem aproximar-nos al context social d'aquell moment, en relació també a les mobilitzacions que es van generar a Reus i en altres poblacions, com les conferències sobre l'encíclica «Pau a la Terra» o el repartiment de fulls volants i les pintades reivindicatives.

Exposicions:

A l'Arxiu de Reus, del 10 al 21 de juny:
Sardana, cultura i germanor 1959-1964
Organitzada per la colla sardanista Germanor de la Selva del Camp