Vocabulari de la terrissa

El divendres 11 d'octubre, a 2/4 de 6 de la tarda, parlarem d'aquesta publicació a Miravet, un dels centres terrissers més importants de les terres de l'Ebre i que continua la seva activitat.

Aquest llibre es va presentar el passat 19 de març, al nostre local a Reus.  El Vocabulari tècnic de la indústria terrissera (1950),  de Ramon Violant i Simorra, ha estat publicat per l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i l'editorial Garsineu. L'edició ha comptat amb el suport d'institucions i entitats, com Carrutxa.

Els mots són patrimoni. El llibre que incorpora més de 1.500 paraules, unes 500 il·lustracions i una trentena de fotografies sobre aquest treball artesà, cabdal en la nostra cultura. Efectivament el fang —la terrissa, argila cuita— ha estat la matèria prima emprada durant segles per a elaborar tota mena d'atuells, recipients per a contenir i transportar líquids, cuinar, conservar aliments... avui desplaçada per altres materials, però encara ben present en la nostra cultura.

El  Vocabulari tècnic de la indústria terrissera  és una obra que ha restat inèdita durant més de setanta anys. Va ser redactada i acabada l’any 1950 i Violant la va fer per presentar-la a un premi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que la va guardonar el 1951. L'edició del llibre ha anat a cura d' Ignasi Ros.

El vocabulari abasta tot el procés d'elaboració, des de l'extracció de la terra fins a l'embolcall de les peces ja acabades, realitzat a partir de les visites que Violant i Simorra va fer a una quarantena de centres terrissers dels Països Catalans al llarg de deu anys.

Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera, 1903 – Barcelona, 1956) és una figura cabdal en l'estudi de la cultura popular patrimoni etnològic català. La seva obra, força menys coneguda que la d'algun folklorista del segle XX, es caracteritza pel rigor en la recerca i per haver-se ocupat dels diferents àmbits que han conformat les formes de vida dels nostres avantpassat, tant pel que fa al patrimoni material com immaterial. Dedicà bona part dels seus estudis als Pirineus, destacant la seva feina com a conservador de l'antic Museu d'Indústries i Arts Populars de Barcelona. El seu últim gran treball, en part publicat pòstumament, fou la Etnografia de Reus i la seva comarca, editat per l'Associació d'Estudis Reusencs entre 1955 i 1959.

Aquest volum incorpora també els annexos de Ramon Violant i Simorra: Tamarit de Llitera (1949) i El càntir per aigua (1951), un opuscle que Carrutxa va reeditar en facsímil l'any 2003, amb motiu del centenari del naixement de l'autor.

.