Carrutxa col·labora amb el Parc Natural de Montsant en la recuperació de l’activitat ramadera

El Parc Natural de la Serra de Montsant vol potenciar el model històric de pastura a la muntanya com a eina de gestió forestal i de prevenció d’incendis, fomentant la ramaderia extensiva. En el passat , els ramats presents a la serra havien estat els d’ovelles i cabres de llet, portats per pastors locals i també aquells que, procedents d’altres indrets feien estada, a l’estiu, dalt de la muntanya: fins a mitjan segle XX, ramats de cabra blanca, raça autòctona del país, procedents de les terres de l’Ebre.

En l’actualitat, el parc només acull un pastor de proximitat a la zona d’Ulldemolins, després que aquesta activitat tradicional s’hagi anat abandonant amb el temps. I enguany ha obert una línia de col·laboració amb el primer pastor que recorre la serra en transhumància, des d’aleshores. Aquests dies s’ha fet un seguiment del seu pas per la muntanya. La voluntat és recuperar antics camins ramaders, i obrir la porta a què l’activitat s’estengui al parc.

L’activitat ramadera tradicional a la serra ha quedat recollida en una exposició amb continguts elaborats per membres de la nostra associació i que s’obre el divendres 4 de desembre, a la seu del parc, a la Morera de Montsant. La mostra ens parla de la ramaderia i de com aquesta ha deixat petjada en el territori: en els camins i l’arquitectura, amb l’aprofitament de balmes i la construcció de corrals amb la tècnica de pedra seca, estructures per a l’aprofitament de l’aigua –útils també per a la fauna– o en els objectes d’ús quotidià elaborats per pastors que avui constitueixen una part dels nostre patrimoni etnològic material.

Però, més enllà del record, el coneixement de la feina dels pastors possibilita reflexions sobre l’aprofitament dels recursos naturals del passat –la relació entre la pagesia i ramaderia ha estat objecte de nombroses regulacions des de fa segles– al present. I també obre la porta a una aproximació a la muntanya que permet descobrir els seus usos.

La proposta és que l’exposició «La feina que no es pot deixar» –un títol que neix del testimoni d’antic pastors, en el sentit que exigeix un estar pendent sempre del bestiar– sigui itinerant durant l’any 2021, acompanyada de xerrades i ampliada amb referents locals, comptant amb la participació de la població, i una mostra d’objectes.

El Parc Natural de Montsant van encarregar l’any 2006 un estudi per a valorar el grau d’afectació de la pastura a les parts altes de la serra. En aquell moment, es va concloure que hi havia una pressió ramadera excessiva i que era convenient regular l’aprofitament de les pastures amb un model més extensiu, de ramats acompanyats per pastors. Tot plegat es va concretar, d’una banda, en el suport a actuacions que facilitessin el treball a partir de la construcció de corrals nous, l’arranjament d’antics abeuradors –al Clot del Cirer, la font del Manyano–, la recuperació de cabanes i refugis, la millora d’accés a les pastures o bé l’enderrocament d’infraestructures ja obsoletes. També s’ha donat suport, via ajuts econòmics, a pastors perquè realitzin el pasturatge de les franges contra incendis.

Més enllà de la contribució al desenvolupament sostenible del territori, el parc aposta també per la continuïtat i transmissió de l’ofici de pastor. aportant nova població i sobretot, generant desenvolupament econòmic local, atès que s’associa en la majoria de casos a nous productes de qualitat per a la venda directa o la restauració.