Teresa Aran, la memòria personal

Aquest dissabte 26 de setembre, la Teresa Aran Toldrà va fer cent anys. La Teresa de cal Mingo, d'Ulldemolins, ha estat durant més de trenta anys –des de 1983– una de les nostres millors informants sobre els costums, les cançons, la vida quotidiana o les festes de la població. Ens ha ajudat a identificar persones, a contextualitzar notícies obtingudes d'altres fonts documentals, ens ha cantat cançons de bressol i de pandero. Amb una memòria excepcional i un tracte afable, encantador, hem conversat amb ella moltes hores i hem passejat més d'una vegada per la seva casa farcida de records.

Als cent anys manté una excel·lent memòria i una vitalitat envejable. Ho va demostrar en l'homenatge que li van fer al poble, el dissabte al matí, amb uns parlaments ben preparats, com ens van explicar.

Només una anècdota de la conversa que vam tenir, a la tarda, quan la vam anar a felicitar i la vam trobar envoltada de família. La Teresa em va preguntar si havia escrit últimament sobre Ulldemolins i jo –que portava La Carxana, la revista que fem cada estiu a Albarca– li vaig dir que parlava de l'epidèmia de còlera de 1885 que va afectar els pobles de la comarca i, especialment, Albarca. La Teresa em va explicar –ho sabia pel seu avi– com s'havia muntat, a fora de la població, una caseta on es feien fumigacions amb sofre, com a mesura preventiva per evitar la propagació de la malatia. Un testimoni del tot precís –per a l'article he emprat fonts documentals– que m'aportava, des de la memòria oral, la notícia d'un fet que va passar fa 130 anys.

La Teresa és una d'aquestes persones –no la única, però sí una de les més significatives– que han aportat coneixements i testimonis al nostre treball de recerca. Per molts anys!

Salvador Palomar

.