El drac dels frares. Reus 1827-1835

«Aquell Drach tenia lo bech obert, la llengua movedissa, y fins treia foch per la boca, lo que's realisava, portant l'home que hi anava a dins o que aguantava la bèstia (la ànima del drach com diríam valentnos de la tecnologia gegantesca) varias carretillas o cohets, que per medi de un bastó y coll avall del animalot, feya sortir pel demunt de la llengua de aquest, peganthi foch algun dels ajudants que anavan a la vora»

Els dracs han estat i són bèsties de foc. Des d’antic, l’ús d’artificis pirotècnics ha possibilitat la representació de la seva capacitat, com a éssers mítics, de treure foc per la boca. Els exemples en la imatgeria festiva catalana són prou coneguts. Ak segle XIX la figura del drac era ben coneguda i que la construcció d’una peça que el representava podia suposar un divertiment per al poble que el contemplava al pas de les professons de Corpus o a les festes de barri, i és en aquest context que cal situar la construcció del drac dels franciscans reusencs.

Una figura festiva que va servir, però, per a provocar els adversaris polítics, cremant a les portes de les cases dels liberals. No en sabem moltes coses, però l'impacte que va produir en la població reusenca quedà reflectit en els testimonis de diferents historiadors locals, més o menys propers al moment històric dels fets. A més a més, la recerca sobre aquest període de la història ens aporta dades sobre el context en què fou feta la peça, el seu paper en la festa i en els enfrontaments ideològics que sotragaven la societat reusenca d’aleshores.

Savador Palomar,
El drac dels frares. Reus 1827-1835
Monogràfics, 19
Reus: Carrutxa, 2020

El_drac_dels_frares