Opinió

És prou evident que, entre molts altres àmbits, la present pandèmia ha afectat a les festes. La festa és una manifestació necessàriament col·lectiva, que té una comunitat –familiar, de barri, de poble, de país...– de referència. Les mesures d’aïllament o de distanciament social contradiuen la festa com a temps d’encontre i d’experiència col·lectiva.

Més enllà de les estricte mesures sanitàries, la «nova normalitat» que sembla imposar-se contradiu directament l’esperit i la funció de les festes populars. Cal trobar noves fórmules, això sí, però no per conformar-nos, intentant bastir festa amb els límits que establirà en cada moment la situació sanitària. Però amb consciència de que fer festa és crear comunitat. Caldrà fer noves propostes comptant amb  que, si el repte de moltes celebracions és encara arribar al conjunt de la població, en l’àmbit digital les fractures són encara més grans.

Algunes reflexions des de la nostra activitat associativa.

Des der Carrutxa, ens hem adreçat a diferents formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals d'aquest maig, reivindicant el valor dels refugis antiaeris que es conserven a la ciutat com a part important del patrimoni històric reusenc. Són un seguit de construccions que ens apropen a una etapa difícil de la nostra història i que singularitzen el patrimoni local, en la mesura que Reus fou una de les ciutats de Catalunya on en van bastir més refugis antiaeris i també una de les ciutats de la rereguarda republicana que va patir més atacs.

El coneixement dels refugis, a partir dels testimonis aplegats i la documentació comnservada, la localització i senyalització de la seva ubicació, les millores en el refugi de la Patacada (l'únic, en l'actualitat, obert a les vistes del públic) i l'obertura del refugi de la plaça del Mercadal, l'edició de publicacions de divulgació o de materials didàctics per a centres educatius, possibilitarien treballar aspectes cabdals de la nostra història, com la autodefensa de la població —defensa passiva— i reflexionar sobre el present de les guerres contemporànies, que malauradament provoquen milers de desplaçats.

Aquí podeu llegir el document que hem fet arribar a difrents partits.

Han passat les diades nadalenques i, diuen, que l'esdevenir quotidià retorna a una certa normalitat quotidiana. Com altres vegades, hem fet balanç d'aquest any que just s'ha acabat i fem propostes per al que comença.

Però res és normal.

Les entitats i associacions hem estat i continuem sent pilars que han impulsat la ciutat de Reus des d’àmbits ben diferents. És per aquest motiu que creiem fermament en la nostra capacitat organitzava per a esdevenir un conjunt fort i, tal com demostra l’activitat diària de totes elles, creiem també en la nostra aptesa per vincular la cultura amb la societat, convertint-la en una eina de transformació social

Persones vinculades a diverses entitats hem impulsat elmanifest ˝Cultura per la República i la Democràcia", cridant a participar en les mobilitzacions en defensa de la República, la Democràcia i la llibertat.

Cliqueu per llegir el text sencer del manifest. És obert també a persones que com a creadores, artistes... treballen l'àmbit cultural.

L'estiu és un temps propici per a les activitats de divulgació en les poblacions on el període de vacances reuneix els els residents habituals amb les persones que tenen les seves arrels familiars al poble o que hi estiuegen. Des de fa anys, participem en cicles de xerrades o, a vegades, rutes o visites comentades a algun indret que tenen com a objectiu fer difusió d'un patrimoni cultural que, en part, es nodreix del coneixement i la memòria de les persones, però també de la recerca documental i bibliogràfica, o del buidat de les hemeroteques.

Posar en valor pràctiques col·lectives i costums, apropar-nos al passat i als canvis en les formes de vida i les creences, reflexionar sobre el present i l'evolució de les manifestacions culturals de la comunitat esdevé així una forma de construir patrimoni —el patrimoni és una construcció social— tot aportant elements que, a vegades, esdevenen estímuls per a la dinamització associativa. Alhora, la divulgació obre les portes a aprofondir en el coneixement o a encetar noves línies de recerca, sobretot si es proposa no a partir d'unes conclusions definitives, ans al contrari, com un diàleg entre la comunitat que basteix dia a dia la seva cultura, diem-ne popular, i les persones que ens dediquem a la investigació.

Sense oblidar que, el record, l'evocació de les experiències viscudes o transmeses generacionalment, té un component emocional que no cal defugir.

Retornar la recerca a la població en forma d'activitats de divulgació no és, doncs, un aspecte menor de la nostra activitat. I fer-ho des del contacte directe amb les persones, la conversa o el debat, és prou important. Tant com organitzar jornades urbanes, publicar llibres o articles en digital. I l'estiu és un bon moment.