Siurana és avui un nucli de població agregat de Cornudella, situat dalt la serra de la Gritella, a 730 m d’alçada. És envoltat per un impressionat penya-segat de 285 m d’alçada respecte del llit del riu que passa pel seu peu i al qual dóna el nom, el Siurana. Avui, a més, hom ha convertit el riu, en aquest sector, en pantà, amb l’efecte sorprenent de convertir Siurana –una muntanya que destaca i sobresurt, gairebé aïllada del conjunt– en una mena de península envoltada per les aigües, cosa que millora la seva sensació d’aïllament.
Es diu que aquest petit nucli, veritable niu d’àligues, va ser un castell verament inexpugnable en els temps medievals. I de fet ho era, d’inabastable, per a la gent i les armes de l’època, ja que era envoltat de cingles alterosos i només oferia un estret camí d’accés, fàcilment defensable. Era una gran fortalesa natural que els homes van arrodonir mercès la fàbrica d’un notable castell que barrava l’únic pas practicable.
Els musulmans van aprofitar aquesta innegable qualitat de fortalesa imbatible i van convertir Siurana en el centre d’una demarcació fronterera que anava des de les Garrigues fins al Baix Camp. D’aquí que el mite parli del “regne moro” de Siurana.
Als cristians els va ser prou difícil la seva conquesta, i encara més la del penyal de Siurana, en la qual el comte sobirà va haver d’esmerçar l’esforç dels seus millors guerrers durant força temps. Siurana, de fet, només podia ser guanyada per la fam com a resultat d’un ferotge setge.
Això ha fet que plani sobre Siurana tot un llegendari èpic, del qual destaca la conquesta i el salt de la reina mora, i la llegenda del jueu traïdor, perquè sense un traïdor –que, en aquest cas, en no poder ser “moro” havia de ser “jueu”– mai no hagués caigut el castell. I el sublim gest darrer de la reina Abdelàzia, que preferí la mort heroica a caure a mans cristianes.
La llegenda té un altre vessant, encara. Es diu que la zona era plena d’eremites, sants varons que cercaven la seva particular aproximació a Déu per mitjà del desert i, perquè no, per mitjà de la bona mort, per la prova suprema del martiri. Es diu que alguns eremites van patir l’acció repressora dels musulmans i que, donant prova de santedat, van resistir les temptacions.
Després de la conquesta cristiana, Siurana es va convertir en un indret generador d’espiritualitat. Hi ha llocs preferents als quals s´acudia, individual o col·lectivament, a demanar l´ajut i la protecció dels sants i la Mare de Déu davant les desgràcies personals o els problemes de la comunitat. La ubicació privilegiada de Siurana en fa un indret excepcionalment adequat.
En una societat agrària, la petició de pluja a temps que asseguri una bona collita, constitueix una demanda constant i necessària. Anualment o extraordinària, en períodes de sequera, els pobles organitzaven processons de rogatives a les ermites i santuaris en petició de l´ajut diví.
L´església parroquial del poble es lloc de trobada i pelegrinatge de les poblacions del seu entorn. Des d´antic, el pobles del Priorat i el Camp s´han adreçat a la Mare de Déu de l´aigua, tot demanant la necessària pluja que asseguri la collita:
– Santa Maria de Siurana, deu-nos aigua, si ens convé!


La Mare de Déu de l´aigua

´Els pobles prioratins donen el nom de la Verge de l´Aigua a la de Siurana, perquè des d´antic és remeirea de l´eixut. Per això, els feligresos de Cornudella Poboleda, la Morera, Arbolí, Albarca i la Febró, acompanyats de clergues i autoritats, anys enrera pujaven en processó a Siurana amb la Vera-Creu i el Sant Crist gros arborat. En arribar al poble, la Mare de Déu els esperava fora l´esglèsia, i començaren les pregàries per la pluja, en les quals prenient part sis o set-centes persones que ocupaven tota l´esplanada del costat del temple. Un orador sagrat dirigia la paraula als fidels allí congregats. Conten que una vegada, tot i fer un bon sol en començar la cerimònia, es mullaren de debó abans d´acabar-la´

Ramon Violant i Simorra, Etnografia de Reus i la seva Comarca.

Santa Maria de Siurana és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l´aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d´aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i de bones collites.
La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els moros, i que moltes de les grans batalles guanyades als sarraïns ho van ser gràcies a l´ajut d´aquesta imatge. En passar per Siurana, Ramon Berenguer va fundar l´església i va deixar-hi, com a patrona de la població i d´aquella serralada, la imatge que portava.
Documentalment, hi ha constància de l´església gairebé des del moment de la conquesta cristiana. Es troba esmentada en una butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de 1154.
El santuari ha comptat amb una considerable àrea d´influència al llarg de la seva història. Cal dir que, en temps medievals, el terme de la parròquia de Siurana era molt extens. En construir-se les parròquies autònomes als pobles que formaven l´extens terme parroquial de Siurana, esdevingué un santuari d´irradiació comarcal.
Fins el segle XV, la principal devoció de la contrada va ser Santa Maria de Montsant, però a partir de mitjan dels XVII, amb la institució del Jubileu i la confraria de Santa Maria, la gran advocada contra la sequera va ser Siurana.
L´àmbit històric d´influència del santuari de Siurana el conformen poblacions del Camp i el Priorat: Albarca, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella de Montsant, la Febró, la Morera de Montsant, la Mussara, Poboleda, Prades, Ulldemolins o, en menor mesura, Cabassers, Farena, Gratallops, Torroja del Priorat, Vilanova de Prades…


Les pregàries i el Jubileu

´Baixaren lo nostre patró sant Joan en la iglésia parroquial per la molta misèria del aygua que havia per tota la terra, pues no quedaren sants a la terra per a tràurer. Entre altres tragueren lo sant bras de santa Tecla de Tarragona, lo sant misteri de Cervera, sant Ramon de la Segarra y mols altres de diferents paratges, pues ab tans sants trets, no plugué fins a tan que tragueren sant Joan y tragueren la Mare de Déu de Siurana, que al cap de vuit dies quedà remediat tota esta comarca´

Text del 24 de juny de 1703. AMC, Llibre de Determinacions 1699-1713, f. 91r


Coneixem nombrosos exemples de processons de pregàries a Santa Maria de Siurana per diversos motius. Sabem, per exemple, que cap el 1652 la majoria dels pobles de la rodalia acudiren en romiatge penitencial de pregàries al santuari per demanar a la Mare de Déu que lliurés els pobles de la pesta. Segons Eufemià Fort, les processons de cadascun dels pobles eren presidides pel rector de la respectiva parròquia i també per les autoritats de la població, el batlle o els jurats, que entraven a Siurana, tot acabant de cantar les lletanies dels sants, hissat el santcrist, que de vegades, pel camí, havia calgut traslladar ajagut per causa de la seva grandària. També es coneixen pregàries per motiu de la manca d´aigua; no menys de disset processons entre el 1689 i el 1817. O bé, pels perills que comportava la guerra el 1707 i el 1710, o en acció de gràcies pel feliç acabament d´un altre conflicte el 1814. A l’arxiu arxidiocesà de Tarragona es conserva un manuscrit que recull trenta-quatre sortides de la imatge amb motiu de rogatives.
El 30 de novembre de 1682 el Papa Innocenci XI instituí el primer Jubileu de Santa Maria de Siurana, celebrat anualment cada 9 de maig. Comportava una indulgència plenària per a tots els confrares o confraresses de Santa Maria i se celebrà per primera vegada el 1683. El 1695 es van fer les ordinacions de la confraria. El 1832 el Papa Gregori XVI amplià les gràcies del Jubileu estenent els beneficis a tots els fidels cristians que complissin els preceptes confrarials encara que no fossin confrares de la Mare de Déu de Siurana. I encara el 1844 es va obtenir de Roma l´ampliació dels perdons, indulgències i altres gràcies espirituals del Jubileu per a tots els pelegrins que hi anessin el 9 de maig.
Des d´antic, la confraria de Santa Maria de Siurana era arrelada en un bon nombre de poblacions de la rodalia i en d´altres més allunyades, com Lleida, Montblanc, Reus, Tarragona o Valls. Aquest fet, junt amb les processons de pregàries dels pobles propers, configura Santa Maria de Siurana com un dels grans centres devocionals de les comarques meridionals del Principat. Una importància que, en una part significativa, ha arribat fins els nostres dies.
En l´actualitat, es conserva aquest sentit del Jubileu com a obtenció d´unes gràcies espirituals. Al matí es fan les confessions i la celebració de la missa. A la tarda té lloc un acte ritual de profunda significació. La processó eucarística surt de l´església i va fins al capdamunt del castell, indret en què es fa un ritual de benedicció dels termes del voltant, per retornar tot seguit a l´església. Aquesta benedicció comporta la demanda d´aigua i de bona collita per a totes les poblacions de la rodalia.