L´ampli conjunt d´imatgeria, balls parlats i danses de processó que conformen històricament els seguicis festius reusencs ens ha deixat no poca documentació que ens informa de com eren aquestes manifestacions festives

Dues fonts són, però, ben conegudes -i sovint citades- en el moment de fer referència a aquesta antiga dansa. D´una part, l´esment que en fa Joan Amades al seu Costumari Català:

´També s´havia representat el ball de les galeres, que tractava de figurar la batalla de Lepant. Els ballaires, dividits en dues colles, simulaven els turcs i els cristians. Aquests darrers figuraven anar muntats en cavallets de cartró, segons la forma tradicional que ja ens és a bastament coneguda. Els turcs duien calçats a mig cos uns fràgils vaixellets de fusta i cartró que pretenien representar les galeres i que sostenien de manera semblant als cavallets de llurs companys de dansa i pretesos enemics. Uns i altres saltaven i botien. Els turcs engegaven trets amb grosses pistoles, tractant de simular el fogueig de la massega. Els cavallers cristians es defensaven brandant espases de llauna totes rovellades, i s´esforçaven per tallar el cordillam que imitava l´exàrcia de les naus. De tant bellugar-se i accionar acabaven amb les naus mig esgavellades. Els ballaires procuraven vestir de manera adient al bàndol que simulaven figurar, segons llurs petits coneixements de la matèria. Les galeres es distingien per ostentar la senyera amb la mitja lluna. Era un dels balls més vistosos i més graciosos plàsticament.´ (2)

Un altre font ben coneguda, i força més antiga, és el recull de danses reusenques que fa Andreu de Bofarull a la primera meitat del segle XIX i que publica la Revista del Centre de Lectura a partir de les notes i la transcripció de Pau Font de Rubinat (3). Sota l´epígraf de ´Dansa de galeres i cavallets´, Bofarull aporta la tonada, el dibuix d´una galera mora i, tot seguit, anota:

´Les galeres són iguals en moros i cristians i sols se diferencien en que les unes porten una bandera blanca amb creu vermella i les altres blava amb mitges llunes blanques.
Les galeres estan construïdes amb tires de riscla i cartró.
Música de tarotes o xirimies i oboès. Correspon al gremi de blanquers i assaonadors.
Lo ball de galeres representa lo combat de Lepanto, aixís és que en unes galeres van moros i en les altres cristians, remeden en ses evolucions un combat naval i queden victorioses les muntades per los segons.´

Segueix la descripció amb el dibuix dels cavallets -un genet moro, un de cristià i el macer- i una nota refent a aquest ball: ´Lo macer combat amb l´àngel, que són los únics que no porten cavall´.

Ambdues fonts coincideixen en barrejar -més explicitament en el cas d´Amades- els balls de galeres i cavallets. A partir d´aquí, hom havia considerat que el ball de cavallets i galeres eren, efectivament, una mateixa cosa.

La recerca efectuada a l´entorn del ball de cavallets va evidenciar, però, que aquest ball -del gremi de blanquers i assaonadors- té una llarga i documentada existència a la ciutat, entre els segles XVII i XIX, sense que en cap moment la documentació del gremi ens aporti la més mínima referència al ball de galeres. (4)

Tanmateix, pot ser que Bofarull no s´equivoqui en la seva apreciació. En un treball sobre el ball de cavallets esmentava, a tall d´hipotèsi, que les darreres sortides documentades del ball, a la dècada dels quaranta del segle XIX, corresponguin a les d´una colla de balladors que no tindria res a veure amb els mestres del gremi. El ball de cavallets hauria vist reduït el nombre dels seus components a quatre cristians i quatre moros, aprofitant potser l´existència de vuit cavallets procedents de l´antic gremi. En aquesta línia, la recuperació actual de la dansa va optar per seguir el model descrit per Bofarull, amb els moros i els cristians a cavall, enlloc dels vuit cavallers i els vuit moros a peu de què ens parla la documentació del segle XVIII.

És plausible considerar la mateixa hipòtesi pel que fa al ball de galeres. Bofarull, que no considera les galeres com un ball antic i desaparegut, potser va veure efectivament sortir al carrer alguna vegada cavallets i galeres portades per colles de balladors que executaven la seva dansa al so d´una mateixa música, i atribueixi les dues danses -si més no, en el passat- al mateix gremi.

Les fonts de Joan Amades per a la redacció del Costumari són, moltes vegades, confuses i no sabem com arriba a la descripció que aporta. En tot cas, hi ha una contradicció amb Bofarull quan presenta el combat entre galeres mores i cavallets cristians, tot obviant l´existència de galeres i cavallets d´ambdós bàndols.

En tot cas, i sense menyprear qualsevol altra aportació, les anotacions de Bofarull semblen prou més fiables i molt més properes històricament al moment del ball.

En aquest sentit, en altres textos, el mateix Bofarull diferencia clarament entre els dos balls. Així, als seus Anales històricos, explica:

´Cada gremio tenia su danza exclusiva, en su mayor parte históricas o alegóricas, con su tocata o música especial, la cual puede calificarse de verdadera popular.(...)
Las galeras, figurando el combate de Lepanto, pues cada individuo llevaba una larga y lijera nave que con la mayor facilidad movían. En unas figuraban moros, y en otras cristianos.
Cavallets, por el mismo estilo figuraban caballos cubiertos del todo con largas mantas, y arreos, representando la batalla de las Navas de Tolosa. Pertenecía al gremio de curtidores.´

Tenim però, encara, una notícia molt més valuosa en la descripció de la coneguda processó del maig de 1792, que, extreta d´un memorial que no hem pogut arribat a conèixer, transcriu la premsa cent anys després:

´[Cavallets:] Este baile acompañado de la correspondiente música consistía en ir la mitad de los danzantes vestidos a lo Turco y la otra mitad a lo Europeo, metidos estos últimos de medio cuerpo abajo dentro de un armazón que simulava un bonito caballo que lo jugaban con mucha gracia, formando una especie de contradanza peleando con sables y espadas que era realmente cosa digna de ser vista.
Seguía luego el baile de las Galeras del gremio de Galoneros, también con su música, Ángel y Guardias, vestidos uniformes mitad a lo Turco, mitad a lo Europeo, metidos cada uno de ellos dentro de un armazón que representaba una hermosa Galera que la jugaban como si fuera navegando, formando a modo de contradanza, unas líneas que peleaban con sables, y espadas y pistoletes, cuyo baile fué inventado en memoria y triunfo de la batalla que el príncipe D. Juan de Austria ganó contra los turcos en el golfo de Lepanto.
Venía después la danza de los Prims del gremio de tejedores de Lino ().´

La presència del ball de galeres en la processó de 1792 és ben segura i ens la confirmen altres fonts contemporànies, com Rius, o del segle XIX, com Francesc Torné, que en la seva Crónica general de la Virgen de Misericordia anota amb detall -potser a partir del mateix memorial de la festa- els elements que formen part de la processó:

´La de los Caballets del gremio de curtidores (). Seguía después la de Galeras del gremio de Galoneros, la dels Prim[s] del gremio de tejedores de lino ().´

Aquestes descripcions aporten alguns detalls prou significatius, a més d´una clara diferenciació entre els dos balls. Mentre que en el cas dels cavallets s´explica que només els cristians anaven a cavall -tal com ens indica tota la documentació de l´època-, en el cas del ball de galeres sembla que ja al segle XVIII tant uns com altres anaven dins la galera corresponent.

Un altre detall, no menys important, és que el ball de galeres també comptava amb uns personatges semblants a l´àngel i el macer, símbols del bé i el mal, que apareixen al ball de cavallets. De fet, la descripció els obvia en afirmar que el ball de galeres també en tenia. S´especifica igualment que el ball comptava amb el seu propi grup de músics.

Un altre fet important és que, a diferència de les fonts més tardanes, el ball s´atribueix al gremi de galoners o perxers. Aquest gremi agrupava els teixidors especialitzats en la fabricació de teixits propis de passamaneria. El nom de galoners ve dels galons, teixit passamà, fort i estret, de fil vegetal o metàl.lic, emprat principalment per guarnir els vestits. A la documentació els trobem amb els dos noms.

Malauradament, no sabem massa d´aquest gremi. Els galoners, com els velers, van prosperar especialment a Reus en el darrer terç del segle XVIII, i sembla que formaren gremi propi en la dècada de 1770.

D´acord amb les lleis proteccionistes de l´època, Reus va ser una de les sis poblacions catalanes que podien vendre seda, cosa que havia d´ajudar molt al creixement de l´ofici.

Segons les diverses dades estadístiques publicades, l´evolució del nombre de mestres galoners o perxers va ser el següent: (5)

ANY PERXERS
1725 2
1750 12
1775 37
1779 73
1783 (6) 102
1790 (7) 41
1795 (8) 109-129
1797 (9) aprenents: 45 fadrins: 35 130 (mestres)


En aquest moment, els perxers serien el quart ofici pel nombre de mestres agremiats. El primer eren els velers (356); segons, els boters (331), i tercers, els sabaters (141). (10) A més, tal com constata Jordi Andreu, (11) no tothom era agremiat. Per exemple, el 1783 hi hauria a Reus un total de 1.460 agremiats, front a 5.976 no agremiats, dels quals 292 eren galoners i 182, torcedors.

El gremi de galoners era, per tant, una de les agrupacions d´ofici més importants de la ciutat a les acaballes del segle XVIII.

Segons Andreu, el 1802 hi havia encara 144 galoners a Reus. La tendència general, segons les seves dades, entre 1797 i 1802, és que el nombre de mestres dels diferents gremis davalli ràpidament, i molt més notablement si ho comparem amb les dades que aporta del 1817. En canvi, sembla que els galoners augmentaren, si més no el 1802, i, pel que fa al 1817, no aporta dades. (12) El 1821 ens consta l´existència a la ciutat de 50 telers per fer galons. (13)

Tot i que, de vegades, es fa difícil contrastar les dades aportades, procedents de fonts no sempre equivalents -l´oscil.lació de xifres entre 1783 i 1790 sembla plantejar aquest problema-, podem suposar, en el cas dels galoners, una tendència comuna a molts gremis de l´època. Durant la darrera dècada del segle XVIII, primer hi ha un creixement dels oficis, que no sembla correspondre´s amb la crisi general del moment, i després hi ha una caiguda al primer quart del segle XIX, tot i que sembla que no és tan ràpida en el cas dels oficis del tèxtil com en el cas d´altres gremis.

A diferència d´altres agrupacions, no disposem de documentació interna que ens informi de l´actuació del gremi de perxers i no tenim referències, per tant, sobre les vegades que aquest ball va sortir al carrer. Certament, no es pot creure que la processó del 1792 sigui un cas aïllat i, com succeeix amb moltes altres danses, cal suposar que el ball de galeres forma part d´aquest repertori de vint i escaig elements que s´esmenten sistemàticament, encara que sense detallar-los, entre final del segle XVIII i el segon terç del segle XIX, tot i que -seguint l´evolució dels mateixos gremis- el nombre de manifestacions festives documentades anirà a la baixa a partir de la segona dècada del segle. Per a Bofarull, l´última sortida d´aquestes danses és el 1833:

´La última vez que todas se presentaron fué en los días 6, 7 y 8 de agosto de 1833 con motivo de los festejos en obsequio de la jura de la Reyna Isabel II precedidos de la secular carroza del gremio de labradores y de la grandiosa de los cuberos´. (14)

De fet, no hem trobat notícies del ball de galeres en les descripcions que coneixem de la solemnitat del 1833. (15) Això no vol dir que hagués desaparegut totalment en aquell moment. Tanmateix, hem pogut constatar que, desapareguts els antics gremis, algunes d´aquestes danses perviuen, de la mà de colles particulars que es lloguen per a les festes, durant bona part del segle XIX. Pot ser aquest el cas del ball de galeres i que correspongui a aquesta etapa la descripció que el situa com un ball basat en els espetecs i el xivarri en què les naus acabaven mig esgavellades.

A la llum d´aquestes dades sembla raonable situar la cronologia del ball, si més no, en la seva etapa vinculada al gremi de galoners, en el darrer quart del segle XVIII i el primer terç del XIX, un període de temps ben curt, d´una cinquantena d´anys, que es correspon al de l´esclat d´altres manifestacions festives.

Els diversos autors que donen notícia del ball apunten que aquest fa referència a la batalla de Lepanto, la victòria de les naus cristianes sobre la esquadra turca, el 7 d´octubre de 1571.

Aquest és un fet històric que tindrà una notable influència en les manifestacions de cultura popular dels segles posteriors. (16) La mateixa justificació semblen tenir altres balls de galeres, com el que Joan Amades situa a Ós de Balaguer:

´[El 29 de setembre] Fa la seva festa major el poble d´Os de Balaguer. Antigament hi havia donat molt de color una representació de treatre de plaça. Feien el ball de les galeres, que, com tenim dit, tractava de figurar la batalla de Lepant, amb la intervenció de nombroses galeres de cartró, que dueien al damunt alguns dels dansaires; simulaven les esquadres de la Lliga Santa i del Gran Turc. En la facècia intervenien molts actuants, que recitaven llargs parlaments i disparaven moltes pistoles i armes de pedra i de pistó, pròpies d´aquells temps´. (17)

El ball de galeres reusencs s´emmarca en el conjunt de manifestacions folklòriques catalanes relacionades amb els seculars enfrontaments entre cristians i musulmans. El record de la presència musulmana al nostre territori i el temps de la conquesta són font de no poques referències toponímiques, llegendes o danses. Però, encara més, ho és el risc continuat que suposava, per als nostres poble propers a la costa, els actes de pirateria des de vaixells procedents del nord de l´Àfrica. L´expressió moros a la costa reflecteix prou bé una realitat que deixarà en la nostra cultura popular un ric bagatge: llegendes, romanços de captius, balls parlats o danses com les que ens ocupen en són una bona mostra. (18)

Els enfrontaments navals pel control de la Mediterrània són ben presents en la cultura popular dels reusencs del segle XVIII. A banda del record de fites com la batalla de Lepanto, cal no oblidar que la condemna a galeres, com a remer forçat, és una pena habitual fins ben entrat el segle XVIII. A Reus tenim documentats diversos processos en què consta la condemna a galeres dels acusats. (19)

No sabem, però, quan es comencen a representar els balls de galeres. A Reus, ja a la primera meitat del segle XVIII tenim notícia d´un ball que cal emmarcar en aquest tipus de manifestacions festives. Així, ens consta que el 1733, a les festes que tenen lloc a la ciutat en honor a Sant Bernat Calbó, hi participa el ball de bergantins. En el memorial descriptiu de la festa, hi llegim que, al final d´un castell de focs, (20) tanquen l´espectacle

´ocho movedizos bergantines que, hechos llamas de vivo fuego, le boltearon por todo el contorno disparándole un laberinto de chispas, truenos y centellas, a cuyo tiempo el castillo dió sus últimos bostezos, hechando todo el resto de la preñez de su fuego, que confundiéndose con el de las ocho cascadas naves, fué tan terrible el combate que espiraron todos a un tiempo´. (21)

Podríem pensar que aquests ´bergantins´ formen part del castell de focs i que es tracta, per tant, de construccions realitzades només per donar més espectacularitat al muntatge. Tanmateix, la seva presència en altres moments de la festa ens indica que es tractava d´una colla de balladors d´un ball de galeres, a qui es demana de participar en el final del castell de focs.

Aquell any surten, com a mínim, dinou balls a la celebració. Els balls acompanyen les autoritats a l´ofici de Completes que té lloc en honor al sant, (22) el dissabte, i l´endemà tornen a ser presents al carrer. (23) Pels comptes -en què apareixen documentats catorze balls- sabem que aquest ball de bergantins és de Falset, ja que entre els pagaments que fa la vila s´hi anoten els de:

1 ball de Damas y Viejos de Reus
1 ball de Prims
1 ball de Bargantins de Falset
3 balls de Moros i cristians, d´Alió, Tarragona i els Garidells
5 balls de Bastonets, d´Ascó, la Espluga, el Vendrell, Reus i Falset
3 balls de Gitanes (2 de Tarragona i 1 de Reus)

A aquests catorze balls, caldria afegir-hi els organitzats directament pels gremis, entre els quals hem de comptar segur amb els de cavallets, del gremi de blanquers.

No sabem res més sobre el ball de galeres de Falset. Tanmateix, la presència de manifestacions festives d´aquest tipus en les solemnitats falsetanes de l´època és un fet documentat. (24)

Potser no podem vincular directament aquest ball de bergantins (25) al ball que tenim descrit seixanta anys després. En aquell moment el gremi de perxers no existeix com a tal i aquesta és una de les demostracions contractades per la vila que no apareix en altres solemnitats del moment. (26)

Cal anotar, en tot cas, la quantitat de balladors -vuit- i el fet que aquesta és una manifestació festiva que sembla haver estat present a les festes reusenques, ja sigui de la mà del gremi de galoners o llogats de fora vila, durant bona part del segle XVIII.

Pel que fa a l´estructura de la colla, sembla que aquesta estava formada per vuit balladors amb galeres, quatre cristians i quatre moros, l´àngel i el personatge equivalent al diable, el guardia o sergent del ball de cavallets. Seguint el dibuix de Bofarull, podem imaginar les galeres com a reproduccions aproximades, a petita escala, de naus amb tres pals i les veles recollides. Els bàndols es diferenciaven per les banderes. (27)

Sembla que, a finals del segle anterior, el ball de galeres era un ball amb una indumentària prou més luxosa. Rius explica que una de les coses que més impactaven del seguici de 1792 era ´lo costoso y opulento de lo que adornaba a los danzantes, especialmente en los bayles de galeras y caballuelos, en que hubo hombre, cuyos atavíos llegaban al valor de diez mil pesos´, una referència que hem trobat també esmentada per autors posteriors.

Sigui com sigui, no hi ha dubte que hi ha una relació, si més no de proximitat física en els seguicis, entre els balls de cavallets i de galeres. Segurament, per a la confecció de la indumentària del ball de cavallets, els mestres del gremi de blanquers haurien de comptar amb el treball de velers i galoners. Potser, en el moment en què aquests compten amb la seva pròpia dansa, volen competir en luxe i espectacularitat.

Un fet que apareix com a molt significatiu és l´ús d´armes de foc. Els balladors del 1733 disparen contra el castell, des d´unes cascadas naves que expiren al mateix temps que el castell. (28) Potser cal interpretar això en la línia de la descripció de Joan Amades o considerar-ho només com una forma poètica d´expressar el final del terrible combat. En tot cas, el dibuix de Bofarull no deixa lloc per al dubte, ja que ens mostra un guerrer moro disparant una pistola.

De la coreografia, a l´igual que succeeix amb moltes danses de l´època, no en sabem res. L´única tonada que coneixem és la que aporta Bofarull, comuna als cavallets. L´autor indica ´música de tarotes (o xirimies) i oboès´.




Reus, 2001



Fonts i bibliografia

ARXIU HISTÒRIC DE REUS

- Actes del consell, 1636-1741
- Gremis. Estadística 1797

- AMADES, J. Costumari Català.
- ANGUERA, P.; GORT, E.; MÈLICH, Aproximació a la història de Reus.
- ANDREU, J. ´La decadència dels gremis reusencs a la fi de l´Antic Règim´, dins Penell, núm. 2. Reus, 1985.
- BOFARULL, A. Danses Antigues. Música o sonates, vestits, notícies sobre els mateixos. Revista del Centre de Lectura. Recollit a CAVALLÉ, P. Festes i costums de Reus. Edicions del Centre de Lectura. Reus, 1990.
- BOFARULL, A. Anales
- GORT, E.; PALOMAR, S. Bandolers i pirates, una aproximació des de la història i el folklore. Quaderns de divulgació cultural. Ajuntament de Reus.
- NAVARRO; ROVIRA. La població activa de Reus a les darreries del segle XVIII.
- PALOMAR, S. ´El ball de cavallets de Reus´, dins Fulls de Treball, núm. 1. Reus: Carrutxa 1994.
- Relación de los sagrados alborozos en que prorrumpió la siempre insigne y antiquíssima villa de Reus: en los días 25, 26 y 27 de octubre de 1733 con el especioso motivo de averse dignado n. ss. Padre Clemente XII conceder la extensión del rezo propio del gloriossísimo San Bernardo Calvó. Barcelona: Imp. Maria Martí 1735.
- Resumen que manifiesta el estado del vecindario, agricultura, industria y comercio interior y exterior de la villa de Reus, en Cataluña. Madrid 1821.
- SEGARRA. L´economia de Reus al segle XVIII: el comerç de l´aiguardent.
- VIOLANT I SIMORRA, R. Etnografia de Reus i la seva comarca. Barcelona: Ed. Alta Fulla 1990.

NOTES

(1) Amb la col.laboració de Montserrat Flores i Ezequiel Gort.
(2) AMADES, Joan. Costumari Català. Ed. Salvat. Barcelona: 1982. Vol. IV, p. 309.
(3) Aquest recull fou publicat com també com a apèndix a Pere CAVALLÉ, Festes i costums de Reus. Centre de Lectura. Reus, 1990.
(4) Veg. Salvador PALOMAR, El ball de cavallets de Reus a ´Fulls de Treball´, núm. 2. Carrutxa, 1994. I també els diversos materials de divulgació que han acompanyat la recuperació del ball de cavallets el 1998.
(5) Veg. : J. Mèlich, dins ANGUERA, GORT, MÈLICH, Aproximació a la història de Reus, v. I p. 90. Cal tenir en compte que les fonts no sempre permetem una aproximació real al nombre de mestres d´ofici existents en cada moment.
(6) Veg. Jordi ANDREU , La decadència dels gremis reusencs a la fi de l´Antic Règim dins ´Penell´ núm. 2 (Reus, 1985) p. 59
(7) Veg. SEGARRA, L´economia de Reus al segle XVIII: el comerç de l´aiguardent, p. 40.
(8) La diferència es troba entre el número fiscal i l´estimació real, segons NAVARRO, ROVIRA, La població activa de Reus a les darreries del segle XVIII, p. 40.
(9) AHR, Gremis. Estadística de 1797.
(10) AHR, Gremis. Estadística de 1797.
(11) Andreu, ob. cit., p. 53.
(12) La falta de dades de 1817 no vol dir necessàriament que aquell any no hi hagués mestres. Per exemple, tampoc no dóna dades dels mestres de cases del 1817 i sabem que el 1816 n´hi havia 46. Un altre ofici pel que no dona dades de 1817 és el de velers.
(13) Resumen que manifiesta el estado... p.7.
(14) Bofarull, Anales...
(15) AHMR, lligall festes, plec 19.
(16) Recordem, per exemple, que victòria cristiana s´atribueix a l´intercessió de la Mare de Déu i s´institueix la celebració del Roser d´Octubre.
(17) AMADES, Joan. Costumari Català. Ed. Salvat. Barcelona: 1982.
(18) Les mostres locals d´aquest tipus de folklore serien nombroses. Només a tall d´exemple, esmentem el ball de Marcos Vicente. Aquest ball parlat, present a les festes reusenques fins ben entrat el segle xx, tractava de les aventures d´un cavaller valencià que, pres pels pirates i portat a terres de moros, acabava esdevenint el seu cap. Un dia els moros captivaven les seves pròpies filles. En escoltar-les cantar, recordava el seu passat i acabava fugint amb elles i retornant a casa.
(19) Només per posar alguns exemples, extrets només de les actes municipals, el 1657 ens consta la condemna a cinc anys a les galeres de Jaume Alsamora pel robatori de farina o de Joan Peres, també per robatori. El 1680 es condemna a Miquel Salvador per haver robat onze dobles d´or i diverses joies. El 1713 li cauen tres anys a ´Pau Carbonell, de offici gitano delat, e inculpat de lladre de camí real, vagabundo y de mala fama per exercir offici de gitano, prohibit per las lleys establertas per lo bon regimen y govern de nostra pàtria´ i el 1715, cinc anys a ´Francesch Adrarias, pagès fill de Cornudella i habitant de Castellvell culpable del robatori de 10 porcs en un mas del terme d´Albarca´. AHR, actes del consell, 1636 a 1741.
(20) Com s´acostuma a l´època, hem d´entendre el castell de forma literal. A la plaça del Mercadal es basteix una construcció ´en forma de un bien pertrechado castillo, con sus murallas, torre y omenage´ des del qual es disparen els focs d´artifici.
(21) Relación de los sagrados alborozos ... p. 30.
(22) [Seguici des de la casa de la Vila a la Prioral de Sant Pere] ´Llevaban la delantera las figuras de dos gigantes bien taviados, y bien compuestos, el disforme bulto de un mulo, y otras menudas invenciones, que tiene reservadas la antigüedad para la fiesta del Corpus, dispensándolas igualmente para las celebridades de primera magnitud, a estos les seguian diez y nueve coros de bayles primorosos, que regulavan sus diestros movimientos, cada uno a los compases de su música particular´. Relación de los sagrados alborozos...p. 28
(23) ´La algazara y ruidoso bullicio de los cencerrillos, instrumentos, y castañetas de diez y nueve bien ordenados bayles´. Relación de los sagrados alborozos... p. 31
(24) Per exemple, en el trasllat de les relíquies de Santa Càndida a la vila, el 25 de setembre de 1774.
(25) Els bergantins són barques lleugeres, generalment de dos arbres, amb vergues i veles quadres, mentres que les galeres són vaixells baixos que es caracteritzen per la propulsió a rems, portant vela llatina o quadres. Tantmateix, com succeix en moltes manifestacions festives, la qüestió del nom no és la més important.
(26) Sabem, per exemple, que el 1725, la Vila va pagar els balls de bastons, cercolets, damas i vells, gitanes i pastorets.
(27) Hi ha, encara, un altre ball en el que alguns personatges portaven galeres semblants a les del ball que ens ocupa. Es tracta del ball parlat d´Isabel la Catòlica o de Colom. Amades, a Costumari català vol IV, pàg. 312, explica que figurava diversos episodis de la vida de la reina, especialment el viatge de Colom i indica que ´el viatge del gran navegant a descobrir món, el figuraven tres subjectes que portaven al damunt tres vaixells de cartró, semblants als del ball de galeres´.
(28) No oblidem que, malgrat tot, l´endemà les tornen a ser al carrer.