Centenari de Cels Gomis i Mestre

 

Enguany fa cent anys de la mort de l'escriptor i folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 - Barcelona, 1915). Amb aquest motiu, Carrutxa organitza i col·labora en diverses activitats, com les desenvolupades a la Biblioteca Central Xavier Amorós, el febrer passat, o més recentment al Centre Cívic Llevant, a la V Tarda literària amb motiu de la festa de Sant Jordi, amb la lectura de fragments de textos escrits o aplegats de la tradició oral per Cels Gomis.

Aquest mes de maig iniciem, en col·laboració amb l'Arxiu de Reus, un cicle de conferències que tindrà una segona part a la tardor, amb altres activitats.

 

Dijous 7 de maig, a 2/4 de 8 del vespre
Conferència d’Emili Samper Prunera, L'obra folklòrica de Cels Gomis

 Cels Gomis va realitzar una tasca considerable com a col·lector de materials folklòrics. S’interessà per la llengua, aplegà cançons, rondalles i llegendes, recollí la ciència popular respecte a les plantes, els animals, la lluna o la meteorologia… La seva prolífica obra sobre folklore abasta títols com La lluna segons lo poble, Lo llamp i els temporals (1884), Aplec de cansons populars catalanes (1883), Costums empordaneses. Dinars de morts (1887), Meteorologia i agricultura populars (1888), Botànica popular (1891), o l’obra que no va publicar en vida, La bruixa catalana (1987).

 

Emili Samper es va formar en etnopoètica i folklore a la Universitat Rovira i Virgili i, des de fa més de deu anys, és investigador i tècnic de la unitat de recerca Arxiu de Folklore d'aquesta universitat. Ha realitzat una recerca exhaustiva sobre el personatge —tot i que ell mateix apunta que van sorgint nous materials—, tant a partir dels seus fons personals, cedits a Reus per la família i avui conservats a l’Arxiu Municipal, com pel que fa a la quantitat considerable d’articles que va publicar en butlletins i revistes. La seva tesi doctoral sobre Gomis ha estat publicada, en part, amb el títol De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915).

 

Dijous 28 de maig, a 2/4 de 8 del vespre
Conferència de Salvador Palomar, Cels Gomis: lliurepensament, educació i divulgació científica

 Si hem de trobar un nexe d’unió entre els diferents vessants de l’activitat que desenvolupà Cels Gomis i les seves idees llibertàries, aquest és, sens dubte, la seva voluntat d’aplegar el coneixement i posar-lo a l’abast de tothom: de les pràctiques casolanes als avenços tecnològics més recents a la seva època. Col·lector de folklore amb una visió oberta i crítica del saber popular, amb una defensa aferrissada de l’educació com a base de llibertat personal i eina de transformació de la societat, divulgador científic, Cels Gomis compta amb una producció considerable de textos adreçats a l’àmbit escolar, articles i llibres.

 Salvador Palomar ha coordinat el treball de Carrutxa sobre la figura de Cels Gomis des que, el 1991, l’entitat va commemorar els cent-cinquanta anys del seu naixement. Ha treballat amb el fons que el seu nét va cedir a la ciutat, conservat a l’Arxiu Municipal de Reus, i s’ha interessat especialment en els aspectes més ideològics de la trajectòria de Cels Gomis com a difusor de l’ideari de la Internacional. Ha treballat la vinculació entre cultura popular i cultura obrera, l’anarquisme o les escoles racionalistes al tombant del 1900.

 

Dijous 4 de juny, a 2/4 de 8 del vespre
Presentació del llibre d'Emili Samper, Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició i catalogació i estudi (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015), a càrrec de Carme Oriol (URV)

 

Emili Samper ha seleccionat i catalogat les rondalles que Cels Gomis i Mestre va aplegar i publicar en diferents monografies dedicades als animals, les plantes, la meteorologia o les creences en bruixes i dimonis.

Aquest treball ha estat premiat amb el XXIX Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, atorgat per l’Ajuntament de Bellpuig. L’estudi s’emmarca en el projecte de catalogació de les rondalles catalanes que desenvolupa la Universitat Rovira i Virgili.

Com comenta Carme Oriol en el pròleg, l’originalitat del rondallari de Cels Gomis rau en el fet que no va ser concebut com a tal pel folklorista, sinó que és resultat de la recerca i catalogació efectuada per Emili Samper, que ha resseguit totes les seves publicacions. El llibre permet un doble ús: d’una banda, com a col·lecció de rondalles; de l’altra, com a obra de consulta pels especialistes.

 

 

 

 

 

 

 

.