A més de les castanyes, hi ha dos menjars típics
d'aquesta diada: els panellets i la fruita confitada.
Un plat de panellets
Els panellets són un producte de rebosteria casolana,
fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. En els de qualitat
inferior, s'hi afegeix una part més o menys gran de boniato o patata.
Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d'especials, segons
el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc.
Els panellets són típics de moltes poblacions de Catalunya, encara que en algunes comarques reben noms diferents, com migetes. En alguns indrets fan, aquesta diada, uns bunyols semblants als que es fan per Setmana Santa. Joan Amades explica que antigament els pastissers reusencs feien uns panellets amb escorça de síndria. D'aquest panellets avui no n'hi ha. A moltes cases, però, i a la majoria de pastisseries es poden trobar aquests dies panellets de tot tipus que varien en la qualitat -i en el preu!- segons cada establiment.
Les rifes de panellets eren, en canvi, pròpies de les ciutats o poblacions grans, on hi havia establiments que les organitzaven.
Explica Joan Amades cafès preparaven taules molt ben parades, amb profusió de plats plens de panellets i fruita confitada, tots ben embolicats. Anaven rifant-los, tot procurant refer els de la taula perquè aquesta fes sempre goig i convidés a prendre part a la rifa. També els pastissers organitzaven les seves rifes, i rifaires particulars que, a Barcelona, posaven les seves taules en diferents indrets de la ciutat per rifar plats de panellets i pollastres, utilitzant cartes com a mitjà d'efectuar el sorteig.
L'origen dels panellets com amenjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d'antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets a l'església en cistells i se'ls menjava dins del mateix temple en comunitat. En les poblacions de la Catalunya vella, hi havia el costum de celebrar una menjada després de la mort d'algun familiar. Aquest menjar tenia un caire ritual en la forma de parar la taula, la distribució dels comensals i els menjars que es donaven.
Un altre costum, comú a molts pobles d'Europa, però que a casa nostra sembla haver desaparegut, és el de fer ofrenes rituals a l'església o davant la sepultura. Una de les ofrenes més característiques és la de menjars, especialment de pa. Aquests menjars devien servir simbòlicament a l'ànima del difunt en el seu viatge al més enllà. Aquestes pràctiques, d'origen molt anterior al cristianisme, han perviscut fins a temps recents.
Hi havia un tipus especial de panets d'ofrena que es destinava als difunts. Pot ser que els nostres panellets tinguin els seus orígens en aquests costums funeraris avui perduts.
Quant a la fruita confitada, cal pensar en el moment de l'any en què ens trobem. A la tardor, el rebost és ple de conserves, confitures i altres productes comestibles de llarga durada elaborats amb les fruites recollides a l'estiu.
La rifa de panellets a Reus. S'hi observen els estris necessaris: el bombo, els fulls o llibreta on s'anoten la quantitat d'apostes a cada número, la panera amb els diners...
